Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
Sudan 2009
Estat
En un any preelectoral, el cap d'estat, Omar al-Bashir, va rebre el suport de la Unió Africana UA en el seu litigi amb el Tribunal Penal Internacional TPI mentre que el president Barack Obama es va mostrar més conciliador en la qüestió del Darfur En la cimera celebrada a Syrte Líbia, al juliol, els dirigents africans van anunciar que no cooperarien en la detenció d'Al-Bashir, acusat pel fiscal del TPI, Luis Moreno Ocampo, d'haver comès crims contra la humanitat al Darfur En les seves intervencions sobre el Sudan, Obama va demanar al Govern sudanès que avancés en la solució del conflicte del…
Temístocles
Història
Polític atenès.
De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a crear una…
Sant Miquel de la Prenyanosa (Cervera)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat que conserva bona part d’una primitiva construcció del segle XI ECSA-M Catalan L’església de Sant Miquel, amb el cementiri annex, és al sector nord del petit nucli de la Prenyanosa, el qual es troba enlairat en un turó sobre la riba dreta del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG577194 Des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en poc més d’1 km duu al poble de la Prenyanosa XSB Història Aquesta església és una antiga parròquia del bisbat d’Urgell que havia format part de…
Castell de Vinaixa
Art romànic
El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat…
Castell del Vilosell
Art romànic
La primera menció del Vilosell data de l’any 1067, en descriure’s les afrontacions del castell de Barberà En aquesta època sembla que el Vilosell era un assentament musulmà depenent del territori administratiu de la fortalesa de Siurana La colonització feudal d’aquest sector, però, no es devia produir fins després de la conquesta de Lleida 1149 No es tornen a tenir notícies del lloc fins l’any 1155, en una donació feta per Alegret de Tàrrega a la canònica de Solsona L’1 de gener de 1179, Alfons I lliurà a Guillem de Cervera diversos castells, entre ells el del Vilosell, reservant…
Torre de Madaloc (Portvendres)
Art romànic
Situació Fortificació del final del segle XIII situada en un alterós puig que domina la costa ECSA - Jamin La torre de Madaloc és edificada al cim d’un puig 656 m d’altitud, al límit sud-oest del territori de Portvendres, en un magnífic mirador damunt la costa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 33,6” N - Long 3° 4’ 32,4” E Hom hi arriba, partint de Portvendres, per la carretera D-86 i, a partir del coll de Molló, per la carretera anomenada “Circuit des Crêtes” PP Història El topònim del lloc figura esmentat el 981 com a pogium Madalanco puig de Madaloc, per bé que la primera…
Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)
Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara, dades…
‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova
"Abd al-Rahman III de Còrdova Dirhem encunyat a Madinat al-Zahra’ (948-969)
© Fototeca.cat
Història
Califa de Còrdova.
Net i successor 912 de l’emir ‘Abd Allāh, portà Al-Andalus a la seva màxima puixança El seu caràcter realista i tenaç i la seva tolerància religiosa li permeteren de trobar solucions de compromís amb els seus adversaris i d’enfortir la seva autoritat Successivament, posà fi a la rebellió de l’aristocràcia andalusina, atiada per Ibn Hafsūn i els seus fills 928, a l’autonomia del principat de Sevilla i del territori de Badajoz governat per Ibn Marwān 930 i a la revolta de Toledo 933, estimulada pels reis lleonesos La victòria de Valdejunqueras 920 sobre Ordoni II i el saqueig de Pamplona,…
Guillem Graell i Moles
Economia
Economista.
Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…
Niccolò Ugo Foscolo
Literatura italiana
Poeta italià, fill de pare venecià i de mare grega.
Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803 publicà Poesie —…