Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Nicolas Poussin
Pintura
Pintor francès.
Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…
Francesc Tosquelles i Llauradó
Psiquiatria
Metge psiquiatre.
Estudià a Barcelona i París Collaborà amb el professor EMira i López Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus 1933-37 Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban-sus-Limanhòla Llenguadoc, que convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics Fou cap de serveis a l’hospital de La Candèlia a Agen Gascunya i cap de serveis de psiquiatria de l’hospital general de Melun…
Jean des Murs
Música
Astrònom i teòric musical francès.
Vida Fou un dels grans intellectuals francesos del segle XIV Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França Probablement ambdós estigueren emparentats Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318 Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i alguns anys…
automobilisme

Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Automobilisme
Utilització esportiva de l’automòbil.
L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…
Estelle Liebling
Música
Soprano nord-americana.
Es formà a París amb M Marchesi de Castrone i a Berlín amb S Nicklass-Kempner Debutà a divuit anys en el paper titular de Lucia di Lammermoor , a l’Òpera de Dresden Posteriorment formà part de la companyia d’òpera de Stuttgart i de la de l’Òpera Còmica de París Entre el 1902 i el 1904 cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on debutà amb Les Huguenots Fou una de les sopranos líriques de coloratura més destacades de la seva generació Retirada el 1930, a partir d’aleshores es dedicà a l’ensenyament En 1936-38 impartí classes de cant a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment…
Albert Lance
Música
Tenor australià naturalitzat francès.
Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity Al principi dels anys cinquanta ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann el 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà en la representació de Rigoletto , al costat de J Sutherland, al Covent Garden El 1967 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1972 i…
Arthur Endrèze
Música
Nom amb què és conegut el baríton nord-americà Arthur E. Kraeckmann.
Mentre exercia el cant com a afeccionat, estudià agronomia a Illinois Aconsellat per W Damrosch, es traslladà a França, on estudià al Conservatori Americà de Fontainebleau Posteriorment amplià la seva formació amb J Reszé, i el 1925 debutà a Niça en el paper titular de Don Giovanni , de Mozart Després de cantar en diversos teatres d’òpera del sud de França, debutà a l’Òpera de París el 1929 fent de Valentin Faust , i ben aviat feu cèlebre la seva interpretació de Iago a l' Otello verdià Estrenà òperes d’A Magnard i D Milhaud, entre altres autors Empresonat el 1940 pels nazis, aconseguí…
Jacques-Féréol Mazas
Música
Violinista i compositor francès.
Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’escola de…
Eduardo del Pueyo
Música
Pianista aragonès.
Gaudí d’un sòlid prestigi al continent europeu, on desenvolupà la major part de la seva carrera Es graduà al Conservatori de Madrid l’any 1918 Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Raul Laparra, entre d’altres Després de debutar l’any 1927 al mateix París, amb un èxit notable, i d’actuar en algunes ciutats europees, interrompé la seva activitat per dedicar-se, durant deu anys, a aprofundir l’obra d’I Albéniz, L van Beethoven, C Debussy i E Granados, compositors als quals dedicà la seva carrera El 1937 reprengué l’activitat concertística amb actuacions arreu del món Després de la…
Enrique Jordá
Música
Director d’orquestra basc.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers del 1970 al…