Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Sant Joan de Favara de Matarranya
Art romànic
El lloc de Favara fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al voltant del 1157 Després de la seva conquesta fou donat a Ximèn d’Artussella i d’aquest passà a la seva filla Elvira, casada amb Guillem de Cervelló Vers el 1255 l’orde de Calatrava va comprar la vila de Favara als esmentats senyors L’església parroquial de Favara ja és mencionada al final del segle XII i també apareix en les dècimes papals dels anys 1279-80 L’actual església, dedicada a sant Joan Baptista, presideix el poble És un edifici d’estil gòtic El temple fou fortificat i conserva encara algun mur del segle…
Sant Salvador de Bellmunt de Mesquí
Art romànic
La vila de Bellmunt de Mesquí s’emplaça damunt un tossal de 661 m d’altitud, a l’interfluvi del riu de Mesquí i el barranc de les Escodines El lloc fou conquerit l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Formà part del senyoriu de Mont-roig, que el 1185 fou donat a l’arquebisbat de Tarragona Consta que l’any 1209 passà a l’orde de Calatrava La primera referència documental de l’església parroquial de Bellmunt es troba en una carta de poblament de l’any 1232, i també consta en les relacions d’esglésies i parròquies que satisferen la dècima…
Castell de Puifel (Areny de Noguera)
Art romànic
La vila de Puifel, situada a migdia del terme d’Areny, fou lliurada per la comtessa Valença de Pallars Jussà a Santa Maria de Mur 1100 i després recuperada pel seu fill el comte Pere Ramon I en canvi de les franqueses dels homes de Castissent 1108 L’any 1112 l’esmentat comte vengué en alou a Sicarda i al seu fill Roger un pui , al comtat de Pallars, dins el castell de Montanyana, pel preu d’una mula valorada en tres-cents sous i d’un mul de cent sous, amb la condició expressa que hi bastissin una fortificació, per la qual cosa va fitar els termes i establí el dret d’empriu Segurament es…
Castell de les Paüls
Art romànic
L’antic castell de les Paüls era situat al capdamunt de la vila del mateix nom, la qual s’emplaça a 1 431 m d’altitud a la capçalera de l’Isàvena El lloc i el castell de les Paüls no apareixen en la documentació fins a mitjan segle XIII A la fi d’aquesta mateixa centúria, concretament l’any 1291, consta que el castell i el poble de les Paüls eren propietat alodial de Gombau V de Benavent, juntament amb altres nuclis de la rodalia, com Alins d’Isàvena A l’inici del segle XIV, un Ramon de Paüls, potser castlà de la fortalesa, gaudí de l’estima reial car s’han conservat diversos privilegis…
Castell de Picalquers (Esplugues de Llobregat)
Art romànic
Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l’època…
Pèire Cardenal
Música
Trobador occità.
El 1204 era al servei del comte Ramon VI de Tolosa, si és el Petrus Cardinalis al qual es refereix un document notarial De nen estudià en un monestir, on li ensenyaren a llegir i a cantar No se sap si fou sacerdot, encara que escriví un notable nombre de poemes dedicats a la Mare de Déu Tan sols tres de les noranta composicions poètiques que se li atribueixen duen música la melodia Un sirventes novel voill comensar és original, però en canvi Ar mi posc utilitza la de Non posc sofrir , de Giraut de Bornelh, i Rics hom que greu ditz fa servir la de Vas vos soplei , de Raimon Jordan Segons la…
Eduardo Martínez Torner
Música
Musicòleg, pianista i compositor asturià.
Després d’acabar la carrera de piano al Conservatori de Madrid 1910, completà els estudis de composició a la Schola Cantorum de París 1912-14 Obtingué la seva formació musicològica en cursos de l’École des Hautes Études i el 1916 ingressà al Centro de Estudios Históricos de Madrid Collaborà en diverses publicacions, i fou conferenciant, director dels cors de les Misiones Pedagógicas i professor al Conservatori de Madrid A més, exercí nombrosos càrrecs en centres d’estudis i diverses entitats musicals Del conjunt de la seva obra musicològica destaca el recull de cançons populars de diverses…
Agustín León Ara
Música
Violinista canari.
És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha estat també cap…
La Caramba
Música
Nom amb què és coneguda la cantant i actriu andalusa María Antonia Vallejo Fernández.
El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada…
Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia
Historiografia catalana
Publicació trimestral apareguda entre el 1984 i el 1989 per difondre les activitats i investigacions del Centre d’Estudis de l’Alt Palància (CEAL), impulsat (29 de febrer de 1984) per set socis fundadors, membres vitalicis de la junta directiva.
Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI…