Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Jean Mouillère
Música
Violinista francès.
Estudià al Conservatori de París amb Roland Charmy i Joseph Calvet, i finalitzà els estudis amb un primer premi de violí i un altre en música de cambra El 1963 fou distingit amb el premi especial del Concurs de Munic Durant els primers anys de la seva carrera feu nombroses aparicions com a solista, però des del final dels seixanta es dedicà plenament a la música de cambra El 1968 fundà el Quartet Via Nova Ha exercit la docència a l’Acadèmia del Llenguadoc, a l’Acadèmia d’Estiu de Niça, al Conservatori de París 1981- 2006 i des del 2006 a l'École Normale de Musique Ha estrenat el Concert per a…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
Lluís Masriera i Rosés
L’ombrel·la japonesa, de Lluís Masriera i Rosés
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral.
Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà,…
,
teatre d’òpera
Teatre
Teatre dedicat principalment o exclusivament a espectacles d’òpera.
El primer que fou públic fou el de San Cassiano, de Venècia 1637, on Monteverdi i Cavalli estrenaren algunes obres Al s XVII hom inaugurà l’òpera d’Hamburg 1673 i l’Académie de Musique de París 1671, i al s XVIII en foren inaugurats alguns dels més cèlebres, com el Covent Garden de Londres 1732, el San Carlo de Nàpols 1737 i el Teatro alla Scala de Milà 1778, bé que tots han estat reedificats després d’incendis o guerres Actualment tenen fama mundial, a més, el teatre de Drottningholm Suècia, únic del s XVIII encara intacte el Bol’šoj de Moscou 1825 i el Mariisnkij anomenat Kirov en el…
art finlandès
art finlanès El Finlandia Hall de Hèlsinki (1971), d’Alvar Aalto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Finlàndia.
No tingué personalitat pròpia fins a la independència En escultura, la influència successiva dels francesos Rude, Carpeaux, Rodin i Bourdelle s’hi palesa des del 1870, que els escultors anaren a París En pintura, Estocolm, lloc de formació a la primera meitat del s XIX, fou substituït per Düsseldorf i, més endavant, per París, on Albert Edelfelt fou influït pel Manet preimpressionista Akseli Gallen-Kallela fou l’iniciador de l’art modern a Finlàndia, i també l’encarnació en l’art d’un esperit romanticonacional —conegut com a estil Kalevala — parallel al significat del Modernisme a Catalunya…
Francesc Pérez i Mateo
Escultura
Escultor.
Pioner de l’escultura esportiva a l’Estat espanyol, es formà a Madrid i a París Influït pel Noucentisme i els corrents d’avantguarda, fou seguidor de la Nova objectivitat i sobresortí com a ferm defensor de la talla directa sobre pedra, una tècnica que en aquell moment era símbol de modernitat El 1919, es traslladà a Madrid i ingressà a l’Academia de San Fernando, en la qual coincidí, entre d’altres, amb Salvador Dalí El 1925 i el 1927, viatjà a París, on conegué directament les obres d’Aristides Maillol, François-Auguste Rodin i Antoine Bourdelle, així com l’escultura arcaica del Museu del…
Christoph Willibald Gluck

Christoph Willibald Gluck
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet Don Juan 1761 i…
Jean Fouquet
Pintura
Pintor francès.
Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el plafó dret del…
Enric Casanovas i Roy
Nu femení , obra d' Enric Casanovas i Roy
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Després d’un quant temps d’aprenentatge al taller de Josep Llimona 1896 i d’estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona 1900, féu el primer viatge a París 1900 De tornada exposà a Els Quatre Gats 1903 Féu diverses excursions a través de Catalunya i noves estades a París 1904 Participà en la primera exposició a Les Arts i els Artistes 1910 exposà al Faianç Català 1910 féu viatges a Londres i a Bèlgica 1912 Installat al Guinardó, a Barcelona 1913, s’integrà a l’equip de l’Escola de Decoració que dirigia Joaquim Torres-Garcia 1914 i treballà intensament Monument a Monturiol , a Figueres, 1916-18…
Eugène Ysaÿe
Música
Violinista, compositor i director d’orquestra való.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare a l’edat de quatre anys El 1865 ingressà al Conservatori de Lieja, del qual sortí el 1867 per desavinences amb el seu professor D Heynberg Havent-lo escoltat a París, H Vieuxtemps l’encoratjà a continuar i tornà a ingressar al conservatori de la seva ciutat natal el 1872, on estudià amb R Massart violí i M Dupuy harmonia Posteriorment, del 1875 al 1877 continuà la seva formació a Brusselles amb H Wieniawski i del 1877 al 1879 a París amb Vieuxtemps Fins el 1883 fou solista a l’Orquestra Bilse de Berlín, on entrà en contacte amb F Liszt, J…
,