Resultats de la cerca

Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…

Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la direcció de…

Estudià al taller de Thomas Couture, però els seus veritables mestres foren els pintors clàssics, dels quals prengué el tema, la composició i la tècnica Així, hom veu l’influx de Giorgione i Rafael en El dinar campestre 1863 Musée d’Orsay, París, veritable peça d’escàndol al Salon des Réfusés del 1863, per la temàtica i per la composició, que tracta de produir un efecte de plein air i que contrasta els tons foscs dels vestits dels dos homes amb la taca clara de la dona nua a primer terme També escandalitzà Olympia 1865 Musée d’Orsay, que, inspirada en les Venus de Giorgione i el Ticià, esdevé…

Estudià a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, a Tortosa, i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, però la seva formació és també en bona part autodidàctica Ha anat completant el seu univers amb constants viatges i exposicions arreu d’Europa Creador d’una obra molt particular i personal, el seu estil ha evolucionat des del tractament més acadèmic dels paisatges i els valors plàstics evocadors de la realitat fins a la geometria de les masses, de tons severs, amb valors escultòrics, que l’entronquen amb la tradició geomètrica de l’avantguarda europea del primer terç del segle…

Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…

Llicenciat en ciències polítiques i econòmiques l’any 1960 per la Universitat de Yale i doctorat en dret el 1970 per la de George Washington, posteriorment fou oficial de l’armada Des del 1984 fou professor d’estudis internacionals a la Universitat de Miami, de la qual fou degà fundador de l’Escola de Postgrau d’Estudis Internacionals 1984-94 i director del Dante B Fascell North-South Center 1984-2004 Com a diplomàtic de carrera, fou destinat a Barcelona com a vicecònsol del 1964 al 1966 Posteriorment, formà part de la delegació dels Estats Units a l’Organització dels Estats Americans, i en…

Estudià a l’Escola de Mitjans Audiovisuals EMAV, feu un curs de realització i producció de l’Oficina Catalana de Cinema de Catalunya i diversos tallers i seminaris tant a Barcelona com a Nova York, on conegué l’argentí Daniel Gimelberg, amb el qual rodà el llargmetratge de baix pressupost  Hotel Room 1997, una producció independent en 16 mm, en blanc i negre i en anglès i amb actors no professionals, que es presentà a la secció Zabaltegi del Festival de Cinema de Sant Sebastià 1998 i al Festival de Cadis 1999, en què fou premiat De tornada a Catalunya, dirigí Kràmpack 1999,…

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…

Atemptats de l’onze de setembre de 2001 El principal dels tres atemptats fou comès contra el World Trade Center de Nova York diversos terroristes segrestaren dos avions que feren collisionar amb pocs minuts de diferència contra els gratacels anomenats “Twin Towers” ‘torres bessones’ El xoc causà prop de 3000 morts, l’esfondrament d’ambdós edificis i la pràctica destrucció del complex Un segon atemptat, que causà 190 morts, fou també perpetrat per un avió que s’estavellà contra el Pentàgon, a la localitat d’Arlington Virgínia, i un tercer aparell s’estavellà per causes no aclarides al comtat…

Iniciativa d’Advanced Music, empresa formada per Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia nasqué el 1994 aprofitant l’auge creatiu que viu la música electrònica En la seva primera edició el festival emplaçà part de la seva programació en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, que es convertí en seu estable de la programació diürna del certamen, al qual s’afegí posteriorment el Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA En la segona edició la programació nocturna es desplaçà al Poble Espanyol A partir d’aquesta edició el…