Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Bernat Estrús
Literatura catalana
Poeta.
Ha estat identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM
,
Vincencio Blasco de Lanuza
Historiador.
Estudià a València i a Salamanca Fou canonge de la catedral de Jaca 1605-16 i de la de Saragossa 1616-25, qualificador del Sant Ofici a Aragó i regidor de l’hospital de Saragossa És autor d' Historias eclesiásticas y seculares de Aragón 1619-22, continuació dels Anales de Jerónimo Zurita fins el 1618, i interessant per la relació dels esdeveniments dels anys 1591-92, i d’una Historia de Pero Arbués 1624 Deixà inèdites una biografia d’Alfons d’Aragó, fill de Joan II de Catalunya-Aragó, i algunes poesies en llatí i en castellà
Lluís Batlle i Prats
Historiografia
Historiador.
Arxiver municipal de Girona 1939-79, es doctorà l’any 1946 amb la tesi La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta 1947 Fou secretari fundador, i després vicepresident, de l’Institut d’Estudis Gironins Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid 1946, de la de Bones Lletres de Barcelona 1950 i de la institució Fernando el Católico de Saragossa 1959 Entre els seus treballs destaquen El capítol de Girona i els Estudis Generals 1936 i La cultura a Girona, de l’Edat Mitjana al Renaixement 1979
Lluís Labarta i Grané
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista.
Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…
Ferdinand Brunetière
Art
Crític occità.
Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906
Juan Briz Martínez
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador aragonès.
Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa 1593, en fou vicerector 1600-01 Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa 1589 i prior de la seva confraria 1595, abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça 1610, i abat de Sant Joan de la Penya 1614-32, on és enterrat El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra 1620
Ángel Menchaca
Música
Teòric i compositor paraguaià.
Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars
Léon Charles François Kreutzer
Música
Musicòleg i compositor francès.
Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les…
Jevgenij Vladimirovic Gippius
Música
Etnomusicòleg rus.
Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les colleccions de cançons populars de M Balakirev Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944 També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries
Giulio Bas
Música
Organista, compositor i teòric de la música italià.
Estudià composició amb G Tebaldini i Rheinberger, i ME Bossi fou el seu mestre d’orgue a Venècia Fou organista de diverses esglésies italianes, entre les quals hi ha Sant Marc de Venècia 1901-03 i Sant Lluís dels Francesos, a Roma El 1908 entrà al Conservatori de Milà com a professor de teoria, cant gregorià i història de la música Fou autor de nombrosos textos de teoria musical, entre els quals destaca el Metodo d’accompagnamento del canto gregoriano e per la composizione negli otto modi Torí 1920 Com a compositor es dedicà principalment a la música religiosa