Resultats de la cerca
Es mostren 6901 resultats
Enric Artur Llobregat i Conesa
Arqueologia
Arqueòleg.
Format al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València, amplià estudis de prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française, de Jerusalem Des del 1966 fou director del Museu Arqueològic d’Alacant El 1968 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid des del 1973 ho fou de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos València i des del 1979 del Deutsches Archäologisches Institut Efectuà diverses excavacions al País Valencià jaciment d’Illeta dels Banyets a el Campello i la necròpolis de Cabezo Lucero, i publicà nombrosos treballs sobre…
Joaquín Almunia Amman

Joaquín Almunia Amman
© Comissió Europea
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret i econòmiques, l’any 1974 ingressà al Partido Socialista Obrero Español PSOE i a la UGT Diputat des del 1977, el 1979 fou nomenat secretari de política sindical de l’executiva del PSOE Fou ministre de Treball i Seguretat Social 1982-86 i d’Administracions Públiques 1986-91 i president del grup socialista al Congrés El juny del 1997 substituí Felipe González com a secretari general del partit, però dimití del càrrec arran de la seva derrota en les eleccions generals del 2000, on es presentà com a cap de llista, i l’obtenció de majoria absoluta pel Partit…
Ryutaro Hashimoto
Política
Polític japonès.
Fill d’un polític, estudià a la Universitat de Keio i el 1963 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD Posteriorment, sempre reelegit en el càrrec, fou ministre de transports 1986–87, de finances 1989-91, i de comerç i indústria 1994-95 Secretari general 1989 i president del PLD 1995, el 1996 fou nomenat primer ministre d’un govern de coalició amb el Partit Socialista El mateix convocà eleccions que, guanyades pel PLD per majoria relativa, el confirmaren en el càrrec Amb el suport de partits menors intentà dur a terme reformes per a fer front al preocupant estancament…
Sali Berisha

Sali Berisha
© OTAN
Política
Polític albanès.
Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic PD, poc abans de la fi del règim comunista 1991 President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades el 1998, que…
Josep Miquel Abad i Silvestre

Josep Miquel Abad i Silvestre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Aparellador, polític i gestor.
Titulat per la Universitat de Barcelona 1986 i especialista en l’organització d’obres i empreses Fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per l’àrea d’urbanisme entre 1979-83, període en el qual exercí també altres càrrecs membre dels comitès executius del Consorci de la Zona Franca i del consell d’administració del Port Autònom de Barcelona, i també de les comissions mixtes per a la Planificació de les Xarxes Viàries i dels Enllaços Ferroviaris de Barcelona Director general de la Fira de Barcelona 1893-87, el 1987 fou nomenat conseller delegat del Comitè Organitzador…
Lavrentij Pavlovič Berija
Història
Política
Polític i enginyer soviètic.
Amic i collaborador de Stalin S'adherí al partit bolxevic 1917 i dirigí la txeca de Geòrgia 1921-31 Elegit primer secretari del partit comunista de Geòrgia 1931, perseguí els camperols oposats a les collectivitzacions del Caucas i dirigí la purga dels comunistes georgians Membre del comitè central del partit 1934, el 1942 esdevingué cap suprem del comissariat popular d’afers interns NKVD Fou membre del politburó 1940, membre del consell suprem de la guerra 1941 i ministre de seguretat i de l’interior Estengué el control policíac a la indústria bèllica i de consum Nomenat mariscal…
Felip Bauzà i Cañas
Cartografia
Història
Política
Cartògraf, capità de navili i polític.
De família obrera, després de participar en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca 1781, inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques Acompanyà l’almirall Alessandro Malaspina en el seu viatge al voltant del món 1789-94 i, com a resultat del viatge, es dedicà 1795 a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic, que després fou suspesa per raons polítiques Durant la guerra contra Napoleó estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a…
Francesc Mitjans i Miró
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Es graduà a Barcelona el 1942 Soci i estudiant del GATCPAC La seva obra es caracteritza per un alt nivell de professionalitat Feu un gran nombre d’edificis residencials —introduí a la Catalunya de la postguerra la nova tipologia de l’habitatge europeu burgès— carrer Amigó 76 1941-44 i carrer Vallmajor 26-28 1953-55, entre altres Projectà edificis públics significatius a Barcelona Monitor 1956-61, Camp Nou del FC Barcelona 1954-57, Banc Atlàntic 1965-71 posteriorment Banc Sabadell, l’edifici de la Companyia Telefònica a Barcelona 1973-75 i un cert nombre de conjunts urbanístics, iniciats amb…
Nicolás Maduro Moros

Nicolás Maduro Moros
© Gobierno Bolivariano de Venezuela
Política
Polític veneçolà.
Treballador i sindicalista en el transport públic de Caracas, el 1992 entrà en contacte amb Hugo Chávez , del qual es convertí en un fidel aliat S’implicà activament en la campanya pera l’aixecament de la seva condemna després del cop d’estat fallit d’aquest any Alliberat el 1994, Chávez aconseguí la presidència el 1998, i l’any següent Maduro fou diputat en les eleccions a l’Assemblea Constituent, i el 2000 a l’Assemblea Nacional, del qual el 2005 fou nomenat portaveu Ministre d’Afers Estrangers 2006, en aconseguir el tercer mandat presidencial octubre del 2012, Chávez nomenà…
Jordi Roch i Bosch
Música
Medicina
Promotor musical.
Estudià medicina, professió que compagina amb les activitats musicals Fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1957-63 i de les Joventuts Musicals d’Espanya 1963-2016 Així mateix, presidí la Federació Internacional de Joventuts Musicals 1983-92, any en què fou elegit president d’honor d’aquest organisme Prengué part molt activa en diverses iniciatives, com ara el Festival Internacional de Música de Barcelona 1963, la Fundació Pau Casals 1972, l’Associació Catalana de Compositors 1974, el Festival Internacional de Música de Cadaqués 1970, l’ Orquestra Ciutat de Barcelona 1967 i el…
,
