Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Miquel Valdés Padró
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Membre fundador del Futbol Club Català 1899, del qual fou el primer tresorer, de seguida passà al Futbol Club Barcelona Debutà en el tercer partit de la història del club, el 26 de desembre de 1899 Jugava de mig ala, disputà 28 partits fins el 1902 i guanyà una Copa Macaya 1902 Després fitxà per l’Hispània AC 1902-03 i la Unió Atlètica Horta, club del qual es convertí en mecenes i on es retirà a quaranta anys Fou tresorer 1902-03, vocal 1931-32 i vicepresident 1931 del FC Barcelona Practicà l’atletisme i impulsà aquesta modalitat com a…
Arthur Witty Cotton
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Participà en la fundació del Futbol Club Barcelona 1899 Com a jugador 1899-1905, disputà 78 partits i marcà 6 gols Jugava preferentment de defensa, i guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1905, i fou finalista de la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Presidí el club 1903-05, i durant el seu mandat es jugà per primer cop un partit a l’estranger, a Tolosa, davant l’Stade Olympique, i es posaren les primeres xarxes a les porteries Juntament amb el seu germà Ernest, des de l’empresa naviliera familiar importaren el primer material…
Bartolomé Márquez López

Bartolomé Márquez López (a l’esquerra)
RCD ESPANYOL
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Tintín Márquez.
Migcampista, començà al Futbol Club Martinenc, d’on passà al Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1980-81 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82 abans d’ingressar al primer equip espanyolista, on romangué sis temporades 1982-88 Disputà 140 partits de Lliga, marcà 29 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després jugà amb la Unió Esportiva Figueres 1988-94 i acabà la seva trajectòria al Club Esportiu Europa Jugà un partit amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí l’Espanyol al principi de la temporada 2008-09 Anteriorment havia…
Lluís Franquesa Graner
Handbol
Jugador d’handbol.
Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya Extrem ambidextre, jugà al SEU de Barcelona fins el 1950 El mateix any arribà a un acord amb el RCD Espanyol per a fer una secció d’handbol, però no prosperà i amb alguns companys creà una secció a la UA Sant Gervasi També jugà al FC Júnior i al FC Barcelona Fou testimoni de l’extinció de l’handbol d’onze i del naixement de l’handbol de set Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1955 i tres d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou internacional cinc vegades amb la selecció espanyola d’handbol d’onze, amb la qual jugà el primer partit…
Pere Gratacós Boix
Futbol
Futbolista i entrenador.
Es formà al futbol de base del FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1976 La temporada 1979-80 fou cedit al Valladolid i entre el 1980 i el 1983 jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió Actuava de defensa central i disputà algun partit amistós amb el primer equip del Barça Després d’una cessió a l’Osasuna 1983-85, fitxà per la Unió Esportiva Figueres 1985-93, coincidint amb els millors anys de la història del club empor-danès Com a entrenador ha dirigit el Figueres, el Roses, el Girona i el Barcelona B Entre el 2005 i el 2009 fou seleccionador de…
Joaquim Murillo Pascual
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim…
Panoràmica de l’any 2009
Port de Barcelona © Aigües Ter-Llobregat L’any 2009 va continuar dominat per la crisi econòmica mundial Les institucions financeres internacionals i els governs van mantenir la intervenció en l’economia iniciada el 2008 per tal d’evitar el collapse També es van proposar controvertides reformes per a garantir la transparència i regulacions sobre el sector financer A l’Orient Mitjà, Barack Obama, en el seu primer any de mandat, es va haver d’encarar amb una herència enormement feixuga a l’Iraq es va prolongar l’accidentada transferència de poders al Govern, i a l’Afganistan, els avenços dels…
Japó 2012
Estat
Les dimensions catastròfiques del tsunami del març del 2011 es van fer paleses en un històric increment del deute sobirà japonès, calculat en un 200% del PIB Si bé l'economia va mostrar els primers signes de recuperació el tercer trimestre de l'any, amb un creixement de l'1,5%, l'enorme dependència de les importacions de cru després de les restriccions a l'energia nuclear van incrementar el dèficit comercial a 2490 bilions de iens L'any 2012 va ser testimoni, doncs, de diversos intents de les institucions per a redreçar la situació econòmica Al febrer, el Banc del Japó va anunciar canvis en…
Eslovàquia

Estat
Estat de l’Europa central, limita al N amb Polònia, a l’E amb Ucraïna, al S amb Hongria i a l’W amb Àustria i Txèquia; la capital és Bratislava.
La geografia física Eslovàquia és una regió muntanyosa constituïda per un conjunt de serralades que formen part dels Carpats Occidentals, els quals s’obren en ventall cap a la plana del Danubi Llevat de les serralades del nord, relleus de flysch que formen part dels Beskidy, la resta és un conjunt de serralades i massissos de materials cristallins i masses eruptives El Tatra, tallat per la fossa tectònica del Poprad en Alt Tatra 2654 m i Baix Tatra 2043 m, és el nucli principal Vers l’oest cal assenyalar els blocs del Gran Tatra 1592 m, Petit Tatra, Tríbeč i els Petits Carpats, més baixos i…
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…