Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…
Testimonis de Jehovà
Confessió religiosa originada el 1870 als Estats Units per iniciativa de Charles Taze Russell.
Durant els primers anys d’existència, els seus membres es coneixien com Estudiants de la Bíblia No fou fins l’any 1881 que es constituí la primera corporació legal de la confessió, que rebé el nom de Zion’s Watch Tower Society El 1896 canvià el nom pel de Watch Tower Bible and Tract Society, i l’any 1955 passà a anomenar-se Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania L’any 1914 es creà una nova corporació legal per a Europa, que rebé el nom d’International Bible Students’ Association Russell dirigí la confessió fins que morí l’any 1916, i després el substituïren Joseph Franklin…
El País
Periodisme
Diari de Madrid aparegut el 1976.
Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián 1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a càrrec d’una…
Joan Serra i Vilaró
Arqueologia
Història
Eclesiàstic, arqueòleg i medievalista.
Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…
música de Sydney
Música
Música desenvolupada a Sydney (Austràlia).
Els europeus no van arribar al continent australià fins al final del segle XVIII En un primer moment les bandes militars foren els únics conjunts instrumentals existents, que actuaven durant els oficis religiosos, balls i marxes militars A poc a poc, però, anaren sorgint institucions paralleles a les existents a Europa Els anys quaranta del segle XIX ja hi havia diverses corals a Sydney i també s’hi oferien concerts i representacions operístiques amb una certa regularitat El 1915 s’inaugurà el Conservatori de Música de Nova Galles del Sud, i l’any següent, el Conservatori Estatal de Música…
música de l’Uruguai
Música
Música desenvolupada a l’Uruguai.
Música culta La música culta europea arribà a l’Uruguai al segle XVI amb els primers missioners espanyols que s’hi van establir La capital, Montevideo, es fundà l’any 1726 i es convertí en el principal centre musical de l’Estat A la catedral treballaren prestigiosos organistes i compositors, com ara A Sáenz, JJ Sostoa i J Giuffra, i a l’arxiu de l’església de San Francisco es poden trobar obres d’autors europeus, sud-americans i també de músics actius a l’Uruguai des de l’època colonial fins al final del segle XIX En tot aquest corpus, format per 215 composicions, destaca la Misa para Día de…
música d’Orleans
Música
Música desenvolupada a Orleans (França).
Ciutat d’orígens romans, el 498 fou conquerida per Clodoveu, que hi reuní el primer dels concilis de l’Església de la Gàllia Capital del regne d’Orleans a partir del 511, fou devastada pels normands i al segle X passà als Capet És recordada per haver estat alliberada del setge dels anglesos per Joana d’Arc el 1429 Se sap de la presència d’una escola de cant a la catedral de la Sainte-Croix, construïda al segle XII, i també a l’església de Saint-Aignan, del segle XV, però són escasses les fonts musicals que es conserven del període medieval Entre elles destaquen una lamentació en llatí i unes…
música de Toledo
Música
Música desenvolupada a Toledo (Castella-la Manxa).
Ja als segles VI i VII fou un centre important de la litúrgia visigòtica i alguns dels seus bisbes més rellevants d’aquesta època, com sant Ildefons, sant Julià o sant Eugeni de Toledo, prengueren part activa en la composició de les melodies del culte La invasió dels àrabs, el 711, obligà el cristianisme a entrar en la clandestinitat, per la qual cosa al sud de la Península es perderen gran part de les tradicions musicals religioses anteriors a l’ocupació sarraïna Malgrat això, sembla que a Toledo quasi tots els documents musicals visigòtics que han pervingut foren copiats precisament durant…
Antoni Maria Claret i Clarà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…