Resultats de la cerca

Situació Un aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta església ECSA - A Roura Els vestigis de l’església de Santa Creu són en un apèndix del SE del terme municipal de Conat, al límit amb Rià, al costat del torrent de la Santa Creu L’església se situa exactament en un antic encreuament de camins, el que anava de Rià a Conat i el que conduïa a Bell-lloc, Campelles i Vilafranca de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 13” N - Long 2° 21’ 28” E Venint de Rià per la carretera D-26 i abans d’arribar a Conat cal prendre un trencall a mà esquerra que condueix al despoblat de Bell-lloc Les…

Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb…

Vida Educat probablement a les escoles catedralícies de Notre-Dame de París, obtingué el títol de magister , és possible que primer en arts i després en teologia Al principi de la seva carrera serví com a canonge a la collegiata parisenca de Saint-Benoît, però cap al 1180 ja era canonge de Notre-Dame, lloc on romangué fins a esdevenir un dels seus canonges més vells Fos per l’origen de la seva família o pel seu talent, obtingué el favor del papa, el del rei de França i el d’un cardenal Com a poeta tingué prou importància perquè la seva obra més notable, la Historiae sacrae gestas ab origine…

Vida No es tenen dades sobre la seva formació musical Probablement anà a Itàlia, on podria haver estudiat amb A Willaert a Venècia Durant els seus primers anys d’activitat professional, fou actiu com a cantor de la catedral d’Anvers cap al 1544 o 1545, on també es dedicà a l’ensenyament A partir del 1554 treballà com a editor musical al servei de l’impressor Jean de Laet Conjuntament produïren setze volums de música, la major part de caràcter sacre Un d’aquells llibres, publicat amb el títol Sacrarum cantionum vers el 1556, era dedicat íntegrament als motets de Waelrant…

Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300 composicions d’…

Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li…

Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la  primera revolució industrial  fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera…

L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació conservada al cenobi ripollès…

Fundat el 3 de setembre de 1993 a la London School of Economics, els primers membres provenien de la Lliga antifederalista, creada al novembre del 1991 amb l’objectiu d’oposar-se al Tractat de Maastricht La posició euroescèptica  inicial ha estat l’eix al voltant del qual gira tot el discurs de la formació, que amb els anys ha anat incorporant altres elements, com ara una posició frontalment crítica amb la immigració sovint qualificada de xenòfoba, i un accent acusadament populista La progressió de l’UKIP arrencà vers el tombant de segle, amb avenços en les eleccions locals,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA Barcelona,…