Resultats de la cerca

Estudià dret i el 1997 fou elegida secretària d’organització de les Joventuts Socialistes d’Andalusia Regidora de l’Ajuntament de Sevilla 1999-2004 i diputada des del 2004 al Parlament d’Andalusia, fou diputada al Congrés dels Diputats 2004-08 i senadora 2011-12 Des del maig del 2012 al setembre del 2013 fou consellera d’Igualtat de la Junta d’Andalusia, sota la presidència de José Antonio Griñán , al qual succeí en el càrrec el 5 de setembre del mateix any i, al novembre, a la secretaria general del PSOE d’Andalusia El gener del 2015 trencà l’aliança de govern amb Izquierda Unida i convocà…

Probablement fill del duc Pere de Cantàbria Es casà amb Ermessenda, filla de Pelagi El 739 succeí el seu cunyat Fàfila Fou el fundador de la monarquia astur i el primer a començar la reconquesta aprofità les lluites internes d’Al-Andalus per a expandir el seu regne Arribà fins el futur comtat d' Àlaba 746 Cap a 751-752 expulsà d’Astorga els musulmans Amb l’ajuda del seu germà Fruela féu incursions 753-754 per les comarques meridionals de la serralada cantàbrica Enfortí la posició estratègica del regne astur, però, simultàniament, provocà el despoblament de la vall del Duero

Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn per això fou conegut amb el nom llatí d' Alguazir Albuleizor És autor de diversos tractats de medicina el més conegut és la Taḏkira ‘Memoràndum’, on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments

Vida i obra Un dels autors àrabs més útils per al coneixement de la història d’Al-Andalus Pertanyia a una família d’Onda, de la qual lloà l’origen àrab, veritable o suposat de la tribu de Qudā‘a, d’aquí la seva nisba Passà la seva joventut a València, on el seu pare era el director de la pregària de la mesquita de la Saïdia al-Sayyida Estudià sota la direcció de diversos mestres, dels quals donà la llista en una de les seves obres Mu‘ǧam fī ashāb al-qādī al-imām Abī ‘ Alī al-Sadafī i completà els seus estudis en altres ciutats peninsulars A València, fou alumne d’Abū l-Rabīc…

L’estudiant catalana Carmen Hidalgo no és admesa a la Universitat de Còrdova per a estudiar Filologia Hispànica, malgrat que segons la llei qualsevol estudiant que hagi superat la prova d’accés a la universitat PAU pot estudiar a qualsevol universitat de l’Estat El motiu adduït és que una de les proves de la selectivitat era literatura catalana, que no existeix en el currículum andalús Després que la universitat no hagués respost les seves demandes, Hidalgo explica el seu cas als mitjans de comunicació i la Generalitat hi intervé El mateix dia 9, la Junta d’Andalusia declara que tot ha estat…

Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la…

Successor del seu germà Abu-l-'Abbās al-Saffāḥ, lluità contra els descendents d’'Alī i els prengué Medina el 762 el mateix any començà l’edificació de Bagdad, on traslladà la cort Durant el seu regnat, Al-Andalus musulmana es proclamà independent amb ‘Abd-al-Raḥman I, i el 770 el nord d’Àfrica es revoltà contra ell Reprengué la guerra contra Bizanci, però no progressà gaire en la conquesta territorial Consolidà l’estat abbassí tot afavorint la influència persa en la seva administració Edificà també al-Hilla i engrandí Al-Basra i Kūfa Impulsà la cultura i feu traduir a l’àrab…

Probablement inicià la seva formació musical amb el seu pare, Alejandro de la Serna, cantor de la seu metropolitana de Sevilla Organista de la collegiata de San Salvador de Sevilla el 1593, al cap de dos anys obtingué el mateix càrrec a la cort de Lisboa, on romangué fins el 1604 Es traslladà al Perú, en una data no coneguda, i fou mestre de capella de la catedral de Lima fins el 1614 De la seva obra compositiva només s’han conservat dos tientos per a orgue

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la recopilació del…

Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità general de…