Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
Riudaura

Església de Santa Maria, a Riudaura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la capçalera del Ridaura.
Situació i presentació Limita amb els municipis de la Vall d’en Bas S, Olot E i la Vall de Bianya N, amb els ripollesos de Sant Joan de les Abadesses N i Vallfogona de Ripollès W i amb l’osonenc de Vidrà S El terme es troba així a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, del qual el separa el muntanyam de la serra de Puig Estela o de Puigsestela, 1359 m, divisòria d’aigües entre el Fluvià i el Ter La serra de Puig Estela és continuada vers l’E per la serra de Sant Miquel del Mont, de 793 m, els vessants meridionals de la qual fan que el N del terme sigui accidentat…
Sant Andreu de Gurb
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, que mostra el seu polit aparellat MLI Cases L’església de Sant Andreu constitueix l’edifici més important del terme municipal de Gurb Es troba situada vora l’indret on hi havia el castell, a 563 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 35,6 —y 45,3 31 TDG 356453 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau Al punt quilomètric 3,3 surt un trencall a mà esquerra que en uns 500 m porta directament a Sant Andreu El camí és ben…
Onofre d’Alentorn i de Botella, canonge de Lleida (1608-1611)
El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…
Sant Vicenç de Viladasens
Art romànic
Situació Absis romànic incorporat, amb altres elements de la mateixa època, en aquesta església de Sant Vicenç de Viladasens, refeta al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç és emplaçada al centre de la població de Viladasens La carretera que hi mena surt de la que va de Medinyà a Torroella de Montgrí, un cop passat Cervià de Ter Mapa L39-12296 Situació 31TDG944606 MLlC-JAA Història L’església parroquial de Viladasens és esmentada en un document del 1046 Es tracta de la venda d’un alou situat dins la parròquia de Viladasens feta pels esposos Silvi i Adalès a Seguer Onofret i…
Menàrguens

Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…
els Plans de Sió

Les Pallargues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…
Bibliografia general referent al romànic de la Segarra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
Bibliografia general referent al romànic de l'Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
L’organització eclesiàstica de la Noguera
Art romànic
El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…
Santa Maria de Montblanc
Art gòtic
Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca des dels orígens,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina