Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
Niqmepa‘
Història
Rei d’Ugarit (~1325-1265 aC).
Fill de Niqmaddu II , fou entronitzat per Muršiliš II en el lloc del seu germà Ar-Halba ~1335-1325 aC, que havia pres part en una revolta antihitita dels prínceps sirians Signà un nou tractat de vassallatge amb Muršiliš II, però hagué de renunciar als districtes de Siyanni i Ušnatu, lliurats a Karkamiš Durant el regnat de Muwatalliš ~1315-1285 aC, ajudà aquest contra Ramsès II en la batalla de Kadeš 1300 aC, i en el de Hattušiliš III ~1275 aC es mantingué al costat dels hitites, en contra dels egipcis
b
Fonètica i fonologia
Grafia representativa en català del fonema consonàntic |b| —que, al seu torn, també és representat per la grafia v, a la major part del territori del català central i a la zona de valencià apitxat— i de l’arxifonema |P|.
Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a b, oclusiva sonora cabdell…
infix
Gramàtica
Afix introduït a l’interior d’un mot, com ara -iss- en esgrog[u] issat
.
L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són…
René Verdière
Música
Tenor francès.
Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant,…
Francesc Muntaner i Font
Historiografia
Historiador i lul·lista.
Doctor en drets Fou fet cavaller el 1591 i noble el 1592 És autor d’un recull d’elogis de la vida i l’obra de Ramon Llull Observata a variis auctoribus de B Raymundo Lull de martyrio et cultu , continuat per AR Pasqual i Bonaventura Serra el 1612 declarà en el procés de beatificació de Ramon Llull Deixà també manuscrits una Història del regne de Mallorca , perduda, un nobiliari mallorquí Cases de cavallers d’aquesta isla de Mallorca , illuminat amb escuts, i diversos volums de transcripció de documents i notícies històriques D’altra banda, feu algunes incursions en el camp de…
,
derivat primari
Lingüística i sociolingüística
Derivat format directament d’una arrel: estim-ar.
Susane Bier
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica danesa.
De pares jueus alemanys exiliats durant la Segona Guerra Mundial, estudià arts a la Universitat Hebrea de Jerusalem i arquitectura a Londres L’any 1987 es graduà a l’Escola de Cinematografia de Copenhaguen La seva filmografia, generalment centrada en fets que trastoquen la vida quotidiana, inclou Freud flytter hjemmefra ‘Freud s’emancipa’, 1991, Pensionat Oskar 1995, Det bli'r i familien ‘Afers de família’, 1994, Sekten ‘Sectes’, 1997, Den eneste ene ‘L’únic’, 1999, Livet är en schlager ‘Un cop a la vida’, 2000, Elsker dig for evigt ‘L’amant etern’, 2002, Brødre ‘Germans’, 2004, Efter…
Tischbein

Goethe a la campanya romana, obra de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein
Pintura
Família de pintors alemanya, del segle XVIII.
Johann Heirinch Tischbein el Vell Haina 1722 — Kassel 1789 fou pintor de la cort de Kassel amb Guillem VIII Destacà sobretot com a retratista els millors retrats són al palau de Wilhemstahl El seu nebot Johann Friedrich August Tischbein Maastrich 1750 — Heidelberg 1812 viatjà a París i Roma i coincidí amb JL David i AR Mengs conreà el retrat Princesa Frederica Sofia Guillemina de Prússia Rijksmuseum, Amsterdam El seu cosí Johann Heinrich Wilhelm Tischbein el Jove Haina 1751 — Eutin 1829, el més famós de tots, fou deixeble de Winckelmann a Itàlia, i fou nomenat director de l’…
infinitiu
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora que el gerundi i el participi—, en tant que no duu marca de persona.
En català acaba en -ar , -er , -re , -r i -ir Ve a exercir la funció de substantiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article o per les preposicions Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal si de cas, només l'aspecte verbal la mera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina