Resultats de la cerca

Rebé la seva primera formació musical de la seva mare i després continuà els estudis amb Tibor Szatmari Debutà el 1922 interpretant el Concert per a piano i orquestra , K 450, de WA Mozart amb l’Orquestra Filharmònica de Budapest Un any després ingressà a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, a la classe d’Ernö von Dohnányi També estudià composició amb Leó Weiner i direcció amb Ernst Unger El 1929 actuà a Viena, on conegué Béla Bartók, el qual s’interessà molt per ell Poc després d’iniciar la seva carrera com a solista, decidí retirar-se durant un cert temps i es dedicà a l’estudi d’altres…

Sempre emprà únicament el nom de fonts com a pseudònim artístic D’infant fou deixeble de Mathilde Verne, alumna de Clara Schumann Quan tenia vuit anys debutà al Queen’s Hall interpretant el Concert núm 1 de PI Cajkovskij Aquest fou l’inici d’una activíssima tasca concertística com a nen prodigi, que els seus pares estroncaren el 1917 per a fer-lo estudiar a París, durant cinc anys, amb Lazare Lévy i Marcel Dupré Pels volts del 1923, cansat d’una activitat tan intensa i aconsellat per Henry Wood, es retirà durant un cert temps Reaparegué cap al 1928, any en què enregistrà el seu primer disc…

Fins als deu anys estudià amb la seva tia Rose Casadesus i després ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Louis Diémer El 1913 guanyà un primer premi en un concurs de piano Començà a compondre el 1916 i un any més tard oferí els primers recitals Es casà amb Gabrielle L’Hôte el 1921, el mateix any que estrenà la Fantasia , de Fauré Un any després inicià la seva amistat amb Maurice Ravel, de qui estrenà nombroses composicions El 1927 inaugurà la Sala Pleyel de París i interpretà concerts a quatre mans o amb dos pianos amb la seva esposa El 1935 s’inicià…

Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el  rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara  Centro di…

El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe Fuller 1901 Hom hi…

La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…

Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…

Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’amore…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena Durant la seva etapa com a estudiant, recorregué els Països Baixos representant Die Fledermaus ‘El ratpenat’, de Johann Strauss, i Le nozze di Figaro , de WA Mozart El 1951 debutà a l’Òpera de Viena, on actuà fins el 2005, en el paper de príncep de L’amor de les tres taronges , de Sergej Prokof’ev De seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, del qual hom pot destacar el paper d’ Idomeneo al Teatro alla Scala de Milà el 1968 A banda de Mozart, el 1955 interpretà el paper de Jaquino, de Fidelio , l’òpera de LV Beethoven, i el 1968…

Infant prodigi, estudià piano, i posteriorment violí amb Erna Honigberger Es perfeccionà al Conservatori de Winterthur amb Aida Stucki A set anys 1970 aconseguí el primer premi del concurs Jugend Musiziert Herbert von Karajan, que n’esdevingué el mentor, la sentí al Festival de Lucerna el 1976, i un any després la feu debutar al Festival de Salzburg i el 1978 amb la Filharmònica de Berlín Amb Karajan enregistrà, entre altres obres, els concerts per a violí de Beethoven, Brahms, Bruch, Mendelssohn i Čajkovskij El 1977 debutà a Londres, amb un concert dirigit per Daniel Barenboim…