Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
Simon Sechter
Música
Teòric i compositor austríac.
Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg,…
Frauenlob
Música
Nom amb què fou conegut el minnesinger Heinrich von Meissen.
Fou un dels últims minnesänger , i en particular un dels últims poetes que conreà el Spruch cortès D’origen burgès, es creu que el seu motiu prové de les cançons que dedicà a la Mare de Déu, malgrat que també cantà a la dona, sempre dins les convencions de l’amor cortès Rebé la protecció, entre d’altres, de Venceslau II de Bohèmia, el marcgravi de Brandenburg i el bisbe Giselbert de Bremen Des del 1312 i fins a la fi dels seus dies residí a Magúncia, on estigué al servei del bisbe Pere d’Aspel Tant la seva música com la seva poesia estan fermament ancorades en la tradició Destaca…
José María Iparraguirre y Balerdi
Música
Compositor, cantant i bertsolari basc.
Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element…
Sidonie-Gabrielle Colette
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a…
Ciril de Tessalònica
Cristianisme
Monjo.
El seu nom propi, que canvià poc temps abans de la mort, era Constantí És anomenat apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Metodi A Constantinoble fou deixeble de Foci i adquirí fama de filòsof Evangelitzà els khàzars 860 i, juntament amb el seu germà, Bohèmia i Moràvia, cridats pel duc Rostislav 861 Coneixedor de la llengua eslavònica, parlada també a la seva regió d’origen, Macedònia, hi traduí els texts bíblics i litúrgics de ritu romà Per a això creà un alfabet, conegut amb el nom de glagolític , tot i que és el ciríllic el que porta el seu nom Malvists per la…
escola de Mannheim
Música
Nom amb el qual és conegut el grup de compositors actius a la cort de l’elector Carles Teodor del Palatinat (1742-99), que havia creat a Mannheim una orquestra que, dirigida (1745-57) per Johann Stamitz, fou la millor d’Europa.
Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la superficialitat…
Eduard Grenzner i Fellner

Autoretrat Eduard Grenzner
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca…
Lusàcia
Regió
Regió d’Alemanya que s’estén sobre el NE de Saxònia, el S de Brandenburg i una part de la Baixa Silèsia.
L’Alta Lusàcia, elevada a 500 o 600 m, és de sòl granític hom hi ha desenvolupat fortes indústries, sobretot tèxtils, a Görlitz, Löbau, Bautzen, etc La Baixa Lusàcia és una regió plana, on abunden els boscs, i també industrialitzada Al segle IX era habitada per tribus eslaves sòrabes, que foren sotmeses i cristianitzades pel marcgravi Geró, l’any 963 Dominada pels polonesos 1002-31 i després per diferents marcgravis germànics —que prohibiren als habitants l’ús de la llengua pròpia i les reduïren a servitud—, la situació millorà en ésser la Lusàcia incorporada a Bohèmia 1368 El…
Estíria
Divisió administrativa
Land del SE d’Àustria, entre la Baixa Àustria al N, Burgenland a l’E, Eslovènia al SE, Caríntia al SW, Salzburg a l’W i l’Alta Àustria al NW.
La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom…
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina