Resultats de la cerca

L’origen del gènere està marcat per la influència de la ballad opera anglesa, com és el cas de The Beggar’s Opera 'L’òpera del captaire', 1728, de John Gay i JC Pepusch, representada a Alemanya al principi del segle XVIII La traducció i representació d’una altra ballad opera , The Devil to Pay 1731, de Charles Coffey, interpretada a Berlín el 1743, influí encara més en el naixent singspiel La reelaboració de la música d’aquesta obra realitzada per Johann Georg Standfuss per a oferir-la a Leipzig el 1752, on obtingué un èxit immens, impulsà la presentació d’obres semblants efectuades per…

De família benestant, el 1917 inicià estudis de medicina, i el 1918 participà, com a soldat sanitari, en la Primera Guerra Mundial Relacionat amb els corrents expressionistes, el 1919 escriví la primera peça de teatre, Baal , i feu de crític teatral a Augsburger Volkswille , diari del partit socialista independent El 1920 acabà Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, obra estrenada el 1922, amb la qual obtingué el premi Kleist El 1923 fou contractat com a dramaturg —responsable general— del teatre Kammerspiele de Munic i estrenà Im Dickicht der Städte ‘En la jungla de les ciutats’ El 1924…

Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’installà a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de CPE Bach, per bé que intentà distanciar-se’…

Era fill de Johann Staden, de qui rebé la seva primera formació musical en composició, orgue i violí Més tard estudià amb J Paumann a Augsburg i amb W Rowe a Berlín El 1623 treballava a Nuremberg i l’any següent fou nomenat organista a Sant Llorenç Prengué part activa en la vida musical de la ciutat dirigint concerts Així, per exemple, el 1643 en dirigí un amb música de R de Lassus, HL Hassler, G Gabrieli i J Staden, i el 1649, per tal de celebrar la fi de la guerra dels Trenta Anys, en dirigí un altre, en el qual intervingueren vint-i-un cantants, divuit instrumentistes i quatre organistes…

La seva família s’establí a Barcelona 1964 Treballà en oficis diversos Des de la seva participació en la Peña Cultural Flamenca Enrique Morente 1970, impulsà un gran nombre d’iniciatives de tipus cultural i social, entre les quals cal esmentar el Taller de Músics , entitat pionera a Catalunya dels gèneres musicals altres que l’anomenada música clàssica L’any 2005 enregistrà el disc  Hombre das Buba El 2004 contribuí a la creació d’Els altres andalusos, associació dedicada a denunciar la manipulació de la immigració dels anys seixanta a Catalunya com a instrument polític i també…

Anà als EUA a estudiar cinema i arts dramàtiques a la University of the Pacific in Stockton, i a la School for Social Research de Nova York 1973-75 En tornar a Alemanya estudià a l’Escola Superior de Televisió i Cinema de Munic, i exercí la crítica cinematogràfica al diari Süddeutsche Zeitung Fou també ajudant de producció de televisió, i rodà diversos documentals i obres de ficció, entre les quals destaca  Mitten ins Herz 1983 El 1985 estrenà la comèdia Männer , que es convertí en una de les pellícules alemanyes de més projecció internacional Films posteriors, com aquest sovint comèdies…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Figura màxima de la poesia portuguesa del s XIX Estudiant a Coïmbra, capitanejà el moviment contra el Romanticisme institucionalitzat representat per A F de Castilho Fou un dels polemistes, juntament amb Eça de Queirós i Teófilo Braga, de l’anomenada “Qüestió de Coïmbra”, que aglutinà aquesta reacció en nom d’uns ideals influïts per Hegel, Michelet, Proudhon i Comte Els assaigs Bom senso e Bom gosto 1865 i A dignidade das letras e as Literaturas oficiais 1865 centren aquesta polèmica Fou un dels organitzadors de les Conferències del Casino de Lisboa 1871, d’on nasqué el Partido…

Es llicencià en dret 1955 i en pedagogia 1957 Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’installà a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa marcaren la seva producció…

Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà…