Resultats de la cerca

N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…

L’esclat de la cervesa anglosaxona i del vi i del champagne francès i la història del cava català iniciat al darrer terç del segle XIX inclou una peça bàsica els taps de suro que es fabriquen especialment a tres comarques catalanes la Selva, el Gironès i el Baix Empordà La cervesa, el vi, el xampany i el cava es venen, viatgen i es conserven de la manera que ho fan gràcies, en bona part, als taps de suro catalans Amb la cervesa hi hagué un canvi el tap de suro desaparegué, substituït per un tap metàllic amb un disc de suro a l’interior Alzines i empreses Taps de suro grans fabricants i places…

Remunta la seva filiació fins a Asnar fill del rei Fruela II de Lleó, el qual fou pare de Pelagi el Diaca , dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva , senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major Les dues grans línies del llinatge Cifuentes i Pastrana foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home portuguès…

Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…

Caballé i Crivillés, Antoni 1985  Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita Caballé, G, Mestres, I i Subiranes, C 1997 Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita Caballero Zoreda, Luis 1974 Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería , “Miscelánea arqueológica” Barcelona, I, pàgs 193-222 Caballero Zoreda, Luis 1980 Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época…

El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…

El daltabaix provocat per la Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, va obrir les portes a l’eclosió d’un nou ambient collectiu L’elevat nivell de politització i un entusiasme social que s’alimentava de la sensació de provisionalitat van fer sortir a la llum tota mena de propostes de recomposició dels mecanismes d’articulació política, dels sistemes de representació i d’organització de l’Estat Fou en aquest context que, el 18 de maig de 1869, es va fer públic l’anomenat Pacte federal de Tortosa Caricatura de Pi i Margall, “La Flaca”, Barcelona, 9-7-1873 BC Inspirat per Valentí Almirall,…

La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…

La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…