Resultats de la cerca

Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89

Quart comte de Chinchón i fill del tercer comte Fou tresorer general del Consell d’Aragó Virrei del Perú 1628-39, sufocà una revolta dels indis urus i introduí imposts nous, que provocaren motins Prohibí el comerç entre el Perú i Mèxic, fet que provocà una crisi econòmica

Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell Com a diputat a les corts per Olot 1883-95, defensà el proteccionisme El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid

Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet que hi provocà…

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello El 1665…

El 22 de juliol de l’any 1503, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès diputat militar Jofre de Cruïlles, noble diputat reial Felip de Ferrera i de Llobera, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Valls, abat de Sant Llorenç del Munt oïdor militar Galceran Sescomes d’Anfesta, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jaume Traginer, burgès de Perpinyà Soldats i homes d'armes, retaule, segle XV RM Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge i ardiaca del…

Fou capità general de les Balears l’any 1798 i en 1810-11 Fou regidor perpetu de Madrid i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca i de la Cantàbrica La seva actuació a Extremadura durant la guerra contra Napoleó 1808-09 fou molt discutida, i es defensà amb un Manifiesto publicat a Palma el 1811

Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70

Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat

Durant els mesos que precediren la invasió del Principat per les tropes de Felip IV de Castella 1640 féu de mitjancera entre aquest i els catalans, sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua del lloctinent, i es retirà un quant temps al convent de carmelitanes descalces de Barcelona És soterrada a Poblet