Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable…

Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política agosarada pel…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a compositors com B…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero…

Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents atacs reumàtics a…

Estudià a Leipzig, probablement amb S Calvisius A partir del 1624 fou molt actiu al nord d’Alemanya i treballà com a kantor a Wesselburen, Itzehoe i Hamburg Fou un prolífic autor de música sacra i profana El seu repertori comprèn tots els gèneres i estils del seu temps i denota la influència de JH Schein En la composició de música religiosa seguí les idees de Michael Praetorius pel que fa als contrastos i la varietat de sonoritats Aquests trets estilístics poden apreciar-se en els concerts sacres i les passions, amb orquestracions flexibles i formes ben estructurades La seva…

Com a cantant es formà a Dresden amb J Otto, i després continuà els estudis a Leipzig Debutà el 1853 a Karlsruhe Des de llavors només interpretà papers petits i secundaris, en les temporades de Karlsruhe, Dresden i Munic D’aspecte físic corpulent, com a actor era considerat molt afectat, heroic, i de gran capacitat dramàtica Les cròniques del seu temps diuen que posseïa una veu trencada La seva interpretació dels papers de Lohengrin i Tannhäuser meresqué gran acceptació per part de R Wagner, raó per la qual el compositor el trià per a l’estrena de Tristany i Isolda a Munic Fou…

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic de la Hofkapelle, i poc després estudià violoncel amb Karl Drechsler i teoria amb Friedich Schneider El 1849 reemplaçà B Cossmann en la Gewandhaus i al Conservatori de Leipzig A partir del 1860, i fins a la seva mort, s’establí a Dresden, on treballà a la Hofkapelle, i com a virtuós de cambra del rei de Saxònia Entre els seus alumnes hi hagué H Becker i O Brückner Les seves composicions més importants són dedicades al violoncel, entre les quals destaquen els tres concerts i nombrosa música de cambra i lieder No obstant això,…

Deixeble de H Koessler a l’Acadèmia de Música de Budapest, posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià composició, direcció, orgue i violí al conservatori de la ciutat Tingué com a mestres M Reger i A Nikisch Rebé lliçons d’Arnold Schönberg a partir del 1913, any en què també inicià la redacció d’alguns assaigs musicals 1914-15 en la revista "Die Musik" De nou a Hongria 1916, esdevingué un dels crítics més apreciats Entre el 1924 i el 1950 escriví crítiques musicals en el diari "Népszava" A partir del 1951 fou professor al Conservatori de Budapest Dedicà els darrers anys de…

Sovint ha estat identificat amb Johannes Heygel ex Teckendorf, nascut a Deggendorf, però no hi ha cap prova que avali aquesta identificació Es formà a la Universitat de Leipzig Probablement fou deixeble de Thomas Sporer a Estrasburg Vers el 1535 entrà al servei de la cort de Kassel i arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella el 1547 Estigué actiu a Kassel durant prop de cinquanta anys, fins al moment de la seva mort En aquesta ciutat es conserven més de 500 composicions seves copiades en una dotzena de manuscrits pel mateix Heugel, juntament amb obres d’altres autors La…