Resultats de la cerca
Es mostren 10470 resultats
estreta
Música
En l’òpera, fragment final d’un conjunt vocal, caracteritzat per una major rapidesa d’execució.
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de…
correu
Història
Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre.
Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit, també, mestre de…
Gombrèn

Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
crudivorisme
Alimentació
Sistema o règim d’alimentació que exclou, en major o menor mesura, la ingestió d’aliments cuits.
La dieta crudívora incorpora verdures, fruites, fruites seques, llavors, cereals germinats i llegums germinades, sempre crus Malgrat que molts seguidors d’aquesta proposta alimentària alternativa són vegans, alguns també incorporen els làctics crus en la seva alimentació Els principals riscos nutricionals d’aquesta dieta són el dèficit de calories, proteïnes i vitamina B12, i aquests seran més grans si també s’exclouen els làctics de l’alimentació També existeixen riscos de toxoinfecció alimentària, pel fet de no sotmetre els aliments al tractament tèrmic que elimina els microorganismes…
arma convencional pesant
Militar
Arma bèl·lica que té com a objectiu deixar fora de combat el major nombre possible de persones.
S’anomena convencional perquè no pertany a la categoria d’armes de destrucció massiva, com les químiques, biològiques i nuclears, i pesant perquè és una arma de gran volum que no pot ser transportada per una persona o un grup de persones, com avions, vaixells, submarins, tancs, canons o metralladores
estimulació precoç
Pedagogia
Educació primerenca destinada a obtenir el major desenvolupament possible d’infants amb trastorns en el seu desenrotllament.
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses
to
Grau de major o menor elevació que hom atribueix a la manera de captenir-se en societat.
coquessa
Cuinera que hom lloga per a fer àpats en dies de festa major, d’un sant, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina