Resultats de la cerca

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J Isern i a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J Virués La Geneuphonia Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l’homeopatia de CF Samuel Hahnemann Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu temps, per a…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos cors i…

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’impenitent 1948

Fadristern d’una masia de Cabrils, des del 1672 fins a la seva mort fou capellà i administrador de la noble Casa Sala d’Arenys de Munt També fou capellà de la parròquia d’Arenys de Munt 1685-1700 i beneficiat de l’església del Roser 1689 Entre la documentació patrimonial de la Casa Sala es troba un volum intitulat Notas vellas , dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar ms 1131, que fou iniciat al s XVI com a llibre de comptes i que a partir del foli 27 fou continuat pel reverend Jaume Avellà D’ençà de l’any 1674 començà a relatar notícies domèstiques sobre els Sala, sobre les…

Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…

Format en una família amb coneixements musicals, quan només tenia deu anys ja tocava en orquestres de Barcelona El 1886, arran de la reorganització de la Banda Municipal de Barcelona, entrà a formar-ne part com a primer flautista Alhora, des del 1893 tocà en l’orquestra de la Unió Artística Exercí la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona -Banda i Escola eren entitats vinculades des del 1886- Fou també flauta solista de l’Orquestra del Liceu Quan Pau Casals organitzà l’orquestra que portà el seu nom, J Vila n’esdevingué primera flauta

Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb C Bracons de Colomer, i posteriorment amplià la seva formació a Milà amb V Badiali Debutà a Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta amb Lucia di Lammermoor , i la temporada 1962-63 ho feu amb La Traviata al Palau de la Música Catalana Quatre anys més tard actuà a Itàlia per primera vegada, amb unes funcions de L’elisir d’amore , de G Donizetti, a Reggio de l’Emília Aquest títol s’ha convertit en una de les òperes que l’han identificat, juntament amb algunes obres de G Rossini i WA Mozart, com un dels millors cantants lírics lleugers de la seva…

Jugà amb el Centre Natació Mataró des de la temporada 2006-07, equip amb el qual guanyà la Copa de la Reina 2016, 2022, la Lliga 2017, 2020, la Supercopa d’Espanya 2019, 2021 i la LEN Trophy 2016 Des de la temporada 2009-10 formà part de la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat del Món 2011, 2013, 2015, 2017, 2019, d’Europa 2014, 2016 i els Jocs Olímpics de Londres 2012, de Rio de Janeiro 2016 i de Tòquio 2020 En el seu palmarès figuren la medalla de plata 2012, 2020 i el diploma olímpic 2016 en els Jocs Olímpics, les medalles d’or en el Campionat del Món 2013, d’Europa 2014,…

Forma part de l’equip d’atletisme del FC Barcelona Des del 2004 es prepara al CAR de Sant Cugat, amb Josep Marín com a entrenador Als Campionats d’Espanya de marxa ha guanyat 25 medalles d’or, i l’any 2016 aconseguí les millors marques espanyoles en 20 km marxa 128,36 i, als Campionats d’Espanya, en 10 km marxa 4214,12 Fou medalla de plata als Jocs Mediterranis 2013 i medalla de bronze per equips a la Copa d’Europa 2013 L’any 2014 assolí la tercera posició en el rànquing mundial de 10 km marxa Participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en la prova de 20 km marxa