Resultats de la cerca

Potser era fill de Nicolau de Llupià, senyor de Canet senyoria que li fou confiscada per Lluís XI el 1463 No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li foren confiscats els béns 1476, fins a la restitució del comtat per part de Carles VIII, el 1493 Es casà en primeres noces amb Jacmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià

Obrer metallúrgic, fou un dels autors, juntament amb Nicolau i Casanellas, de l’atemptat que ocasionà la mort del president del consell de ministres Eduardo Dato 8 de març de 1921 Detingut, fou condemnat a mort 1923, però posteriorment hom li commutà la pena per la de cadena perpètua 1924, i fou alliberat quan es proclamà la Segona República El 19 de juliol de 1936 lluità contra l’aixecament militar a Barcelona, i intervingué en la conquesta de Casp amb les forces de Durruti

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista

Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment…

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…

A la darreria del 1904 i començament del 1905, mentre les derrotes dels exèrcits russos a mans dels japonesos minvaven la confiança popular en el tsar i en el règim tsarista, l’èxit de la vaga dels treballadors del petroli a Bakú reducció de la jornada a 9 hores, etc enfortia el moviment obrer i l’encoratjava a noves accions reivindicatives Al començament de gener del 1905 es produí una vaga a la fàbrica Putilov de Peterburg, que ràpidament s’estengué per tota la ciutat El diumenge 22 de gener 9 de gener, segons el calendari julià, una gran manifestació pacífica d’obrers, menestrals i…

S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església

La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui 2 542 m alt, al nord, el tuc de la Muntanyeta 2 673 m, les pales de Cubieso 2 782 m i la collada de Dellui 2 595 m que comunica aquesta zona amb la vall Fosca, a l’est, i la pala de Dellui 2 803 m i la pala de Morrano 2 636 m, al sud El barranc de Dellui , afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l' estany de Dellui