Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Edimburg i a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1949 A partir del 1957 inicià la seva carrera com a crític i professor a les universitats de Cornell, Londres, Lausana i Virgínia Des del 1978, impartí classes a l’Escola d’Arquitectura de Princeton, de la qual fou professor emèrit És autor d’obres de referència sobre la història i la teoria de l’arquitectura del s XX i un lúcid analista dels seus conceptes fonamentals, com ara el racionalisme, el regionalisme, el nacionalisme, l’historicisme, el funcionalisme, la tecnologia, la composició…

El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium,…

Provinent d’una família aristocràtica sarda que el 1885 emigrà a la Gran Bretanya, estudià Enginyeria Agrícola i Economia Política a Oxford Elegit diputat conservador a la Cambra dels Comuns el 1940, prengué part a la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat Elegit de nou diputat des del 1950, el 1958 nomenament com a ministre d’Afers Estrangers i el 1960 ministre de Defensa en el Govern MacMillan El 1963 es descobrí que havia tingut un afer amb una prostituta de luxe, la qual al mateix temps mantenia relacions amb un delegat militar soviètic Tot i que no es provà que Profumo…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi Llorenç…

En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…

Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són…

Nen prodigi, començà a compondre a sis anys d’edat De jove estudià amb B Britten i E Lutyens 1970-74, i més tard, a la Universitat de Cambridge 1972-75, on fou deixeble de R Holloway, i a la d’Oxford 1975-76 Fou cap del departament de composició a la Guildhall School of Music el 1990 i el 1998 ocupà el mateix càrrec a la Royal Academy of Music A Schönberg, E Carter i P Boulez l’han influït en el gust per les textures musicals complexes, fet palès en l’obra Simfonia de cambra el Cercle de la Llum 1985-86 Amb el temps, però, ha evolucionat cap a un llenguatge més tonal Les seves…

Rebé les primeres lliçons d’orgue del seu pare, organista a Huddersfield, que trobà en ell un veritable nen prodigi S Wesley li descobrí les obres per a tecla de JS Bach, un repertori que el marcà pregonament Obtingué diferents càrrecs d’organista a Worcester 1864-68, Wigan 1868-72 i Oxford 1872-82, i el 1882 li fou confiada la plaça d’organista de la capella de Saint George a Windsor, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Fou professor d’orgue al Royal College of Music 1883-1923 Difongué l’obra per a orgue de JS Bach, i propugnà una reforma de la música religiosa anglicana,…

Fou iniciat en el món de la música per Elway Bevin, organista de la catedral de Bristol El 1632 ocupà la plaça d’organista de la capella de Saint George de Windsor, càrrec que perdé el 1643 en dissoldre’s la capella, si bé recuperà arran de la seva restauració, al mateix temps que esdevenia gentleman de la capella reial i músic privat de Carles II El 1663 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford La producció vocal religiosa de Child inclou diversos anthems i una sèrie de salms per a tres veus, publicats a Londres el 1639 Algunes de les seves obres, especialment els salms,…

Ha estat considerat un dels pioners del madrigal isabelí Es formà al Magdalene College d’Oxford, però no pogué finalitzar els seus estudis a causa de la mort del seu oncle, que era qui el mantenia Llavors visqué com a servent i alumne del dramaturg John Heywood durant un període aproximat de tres anys, al llarg dels quals aprengué a tocar el llaüt i el virginal i a fer versos Un cop acabada la seva formació, durant algun temps es guanyà la vida com a professor de música, fins que entrà al servei de la duquessa de Northumberland Després de viatjar pel continent europeu del 1553 al…