Resultats de la cerca

Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la…

És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel…

Nom de religió del missioner caputxí Joan Galès i Alsina Ingressà a l’orde el 1907 i, el 1914, fou ordenat de sacerdot L’any següent fou destinat a les missions de Centramèrica Es traslladà, amb els missioners Doroteu de Barcelona i Salvador de Solsona, i intentà d’establir-se a El Salvador, però no pogué aconseguir-ho Hagué d’anar a Costa Rica, on exercí com a superior del convent caputxí de Cartago 1939-1941 Dedicat també al periodisme religiós, fou director de la revista El Heraldo Seràfico i de l’ Hoja Dominical de Cartago Dirigí diverses associacions catòliques i publicà Los…

Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera Treballà en l’altar de Sant Isidre de l’església major de Cervera 1639 Planejà i construí la Paeria o Casa de la Ciutat 1680-83, d’un barroc sobri i massís, en què sobresurten les figures de mig cos que a manera de mènsules sostenen les balconades de la façana i que són mostres d’un curiós expressionisme popular el cos esquerre de l’edifici, idèntic als altres dos, és obra setcentista de Jaume Padró Féu altres obres a Cervera, com la creu de terme de les Orenetes El seu fill Francesc Puig i Miró collaborà sovint amb…

Feu obres a la seu nova de Lleida 1948, a la seu de Solsona 1950, i en altres llocs públics i privats de Lleida, el Vendrell, Cervera, Torredembarra, Golmés, Bràfim, Arbeca, Valls, Vila-rodona El 1965 passà a treballar a Burgos i després a Salamanca, on residí Exposà a Barcelona el 1972 i a Madrid el 1973 Residí més d’un any a Nova York i, en tornar, s’installà a Bellpuig Urgell Conreà un figurativisme molt estilitzat i emprà tècniques mixtes, com bronze o ceràmica vidrats al foc El 1996 creà la Fundació Jaume Perelló Bellpuig, per a la preservació i difusió de la seva obra i per…

Remodelat per l’arquitecte C Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals és centre de dades en èpoques d’eleccions i és també un centre d’exposicions, on s’organitzen mostres tant de temàtica general Catalunya viva , Construïm Catalunya , Eina, vint anys d’avantguarda , etc, com de caràcter artístic i antològic Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí També acull mostres de fotografia o de moda Pertegaz o de cartells Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d’…

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona…

Església parroquial del poble de Montornès La primera referència segura de Sant Joan de Montornès es troba en les antigues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII La vinculació amb la diòcesi de Vic es va mantenir fins al segle XVI, en què s’integrà al nou bisbat de Solsona Aquesta església, al cim del tossalet que dominava el poble, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Montornès L’edifici conserva la seva orientació tradicional, però és una construcció posterior al romànic, amb la volta gòtica i la…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ ecclesiam…

Situació Façana de migjorn, on s’obre la portada romànica d’accés al temple ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Salvador és situada dins el nucli de població de Concabella, que és a la riba dreta del Sió, a la seva confluència amb el torrent que baixa de Torrefeta i Bellvei Mapa 34-14 361 Situació 31TCG534239 S’arriba a Concabella des de Tàrrega per la carretera L-310 que mena a Guissona Uns 5,5 km abans d’arribar a aquesta darrera població, en un encreuament de carreteres, hom veu a mà dreta el nucli de Concabella També s’hi pot anar des de Cervera per Tarroja de Segarra XSB…