Resultats de la cerca

Situació Perspectiva d’un dels murs exteriors de l’església L Prat Dins el terme municipal de Pinós, els verals on trobem la parròquia de Sant Pere de Vallmanya se situen al costat de llevant de l’esmentat municipi, tocant els límits provincials de Barcelona, i a la riba esquerra de la riera de Vallmanya, afluent de la de Salo, per on accedeix la carretera Històricament, aquest lloc gairebé sempre va enllaçat amb el de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG828322 Al punt quilomètric 19,500 de la carretera de Manresa a Solsona, prop de Valls de Torruella, arrenca una carretera…

Situació El llogaret d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda situada dins el municipi d’Odèn, i també romànica Vista exterior de l’església de Sant Agustí d’Isanta des de llevant A primer terme, diversos murs del castell L Prat Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG774617 Per tal d’anar-hi, cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a l’hostal del cap…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església hi podem veure un pany del mur meridional i, a mà dreta, molt esfondrat, un cos d’edifici que correspon a l’absis L Prat L’església parroquial és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, al vessant dret de la ribera Salada, que aboca les seves aigües al Segre Mapa 291M781 Situació 31TCG681613 Per anar-hi des de Solsona cal agafar la carretera de Bassella fins a Querol 12,300 km, on cal seguir el camí situat a mà dreta, vora la casa Querol Després d’haver-lo seguit 9,900 km —tot deixant a mà esquerra, a 4,…

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha…

Acte al Seminari Conciliar de Barcelona, C Pérez de Rozas, 18-3-1945 AF/AHC Una de les manifestacions de l’ambient de pietisme expiatori que presidí la postguerra fou el fenomen conegut com a “inflació de les vocacions” L’afluència d’estudiants als seminaris va créixer de manera espectacular des del final de la guerra Entre el 1934 i el 1956, el nombre de seminaristes es va doblar als Països Catalans Destacà en aquest increment de vocacions el País Valencià, que multiplicà per 2,6 el seu nombre de seminaristes, mentre que les illes Balears ho feien per un més modest 1,5 i Catalunya no es…

Situació Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim del turó on s’emplaça el poble del Far, avui deshabitat, que es troba a l’extrem oriental del terme, vora el camí del Llor a Comabella Mapa 34-14 361 Situació 31TCG612238 S’arriba al poble del Far per una estreta carretera asfaltada que surt del Llor en direcció N-E, en uns 2 km JRG-DRR-JIR-JMT Història El castell del Far tingué l’origen al segle XI i molt probablement el seu terme formava part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què Llop Mir i la seva muller Bonadona donaren als esposos Girbert i…

Situació Una de les vuit tombes de forma trapezoidal que s’observen a la superfície superior del turó on hi ha la necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli, que correspon a un antic assentament andalusí de població, és situada al SE d’Alguaire, al Pla del Sot, prop de la séquia de Santa Maria d’Almenar Mapa 32-14 359 Situació 31TCG003271 Per a arribar-hi des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció nord, i uns 3 km abans d’arribar a Almenar, cal desviar-se a la dreta per un camí que surt de davant de la Torre de Jordana, passa el canal de Pinyana i, després d’uns 500 m, arriba…

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona…

Remodelat per l’arquitecte C Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals és centre de dades en èpoques d’eleccions i és també un centre d’exposicions, on s’organitzen mostres tant de temàtica general Catalunya viva , Construïm Catalunya , Eina, vint anys d’avantguarda , etc, com de caràcter artístic i antològic Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí També acull mostres de fotografia o de moda Pertegaz o de cartells Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d’…

Església parroquial del poble de Montornès La primera referència segura de Sant Joan de Montornès es troba en les antigues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII La vinculació amb la diòcesi de Vic es va mantenir fins al segle XVI, en què s’integrà al nou bisbat de Solsona Aquesta església, al cim del tossalet que dominava el poble, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Montornès L’edifici conserva la seva orientació tradicional, però és una construcció posterior al romànic, amb la volta gòtica i la…