Resultats de la cerca

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000

Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva

Fou el precursor de l’aviació francesa L’any 1906 ideà un model de biplà amb flotadors que constituí el primer hidroavió L’any 1908 fundà, amb el seu germà, Charles Voisin Lió 1882 — Corselles 1912, un taller a Billancourt, on es dedicà a la construcció de diversos models d’avions, que experimentà aquest darrer, pilot famós A partir del 1918 abandonà la construcció d’avions i dedicà els tallers i l’experiència a la fabricació d’automòbils, camp en el qual aconseguí una gran fama i un gran prestigi

Estudià a Perpinyà, es doctorà en teologia i fou ordenat de sacerdot Abandonà l’estat eclesiàstic arran de la Revolució Francesa i fou maire de Perpinyà 1790-92 Fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la Convenció, on s’oposà a l’execució de Lluís XVI Empresonat per la seva actuació moderada, fou alliberat en caure Robespierre 1794 i reintegrat a la Convenció Diputat pels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-cents, aprovà el cop d’estat de Napoleó 1799 i ocupà càrrecs en la seva administració Fou novament diputat durant els Cent Dies 1815

Debutà el 1934 a l’Orquestra Filharmònica Txeca, de la qual fou director titular del 1941 al 1948, any que abandonà Txecoslovàquia i es naturalitzà suís Entre d’altres, dirigí l’Orquestra Simfònica de Chicago 1950-53, l’Orquestra del Metropolitan de Nova York 1973-74, i l’Orquestra de la Radiodifusió Bavaresa 1961-79 Es destacà sobretot en el repertori romàntic alemany especialment Mahler i txec És autor de diverses òperes, entre les quals Veronika 1944, de la cantata Pro memoria patris 1941, d’un Rèquiem 1962, de dues simfonies i música de cambra

Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

Amic de Joan Baptista Basset, collaborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III 1705 Aquest el féu marquès d’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge maig del 1714 tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725

Des de temps antic s’havia significat pel signe de la revolta Ibn Ḏī-l-Nūn, 890 Els seus membres instauraren una taifa a Toledo 1036-85 quan desaparegué el califat de Còrdova Aquest regne, sotmès a pressions considerables per la seva privilegiada situació geogràfica, restà esgotat per la conquesta cristiana i la gelosia dels veïns musulmans El darrer sobirà, al-Qādir, abandonà la ciutat a Alfons VI de Castella i assolí el govern de València, malgrat l’actuació del comte Berenguer Ramon II de Barcelona i gràcies a les forces del Cid

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra