Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
província d’Àfrica
Geografia històrica
Província romana, el territori de la qual corresponia, aproximadament, a l’actual Tunísia, a més d’una llenca oriental d’Algèria.
Originàriament, la capital fou Utica La ciutat més important era Cartago
trava
Llenca de drap que uneix, aproximadament a l’alçada dels malucs, les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics.
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
tableta
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida d’administració oral, de forma cilíndrica o prismàtica, dura, rígida, de fractura granulosa, d’1g de pes aproximadament.
kaó
Física
Partícula elemental de la família dels bosons, de spin nul i de massa aproximadament la meitat de la d’un protó.
Fou descoberta en estudiar la interacció dels raigs còsmics amb la matèria Hom en coneix quatre tipus el K 0 i la seva antipartícula l' anti-K 0 o K 0 , elèctricament neutres, i el K + i la seva antipartícula, el K - , de càrregues oposades És anomenat també mesó k
punyeró
Física
Antiga mesura catalana per a àrids, pròpia de la regió pirinenca, igual a 1/3 de la punyera, o sia, aproximadament, 1 l.
anells de creixement

Anells de creixement visibles en la secció transversal d'un tronc d'arbre
Anatomia vegetal
Anells aproximadament concèntrics, alternativament clars i foscs, visibles a les seccions transversals dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes.
Corresponen a les capes de xilema formades pel càmbium a la primavera clar, vasos amples i a l’estiu fosc, vasos estrets Llur amplada varia segons l’estat del vegetal i el tipus del temps que ha fet durant l’any, i en resulta una informació aprofitable per a la dendrocronologia
Qhapaq Ñan

Vista d'un camí del Qhapaq Ñan
© Projecte Qhapaq Ñan
Història
Sistema de vies de l'imperi inca de 30.000 km que recorria la serralada dels Andes.
És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la…
els Grans Llacs
Llac
Conca lacustre situada entre el Canadà i els EUA, distribuïda entre cinc grans llacs: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario.
Excepte el Michigan, que pertany exclusivament als EUA, els altres quatre tenen la línia divisòria fronterera aproximadament per la meitat Llur origen, quaternari, és degut a les morenes frontals, que restaren formant una barrera Són situats a diferents nivells, i es comuniquen entre ells per mitjà de ràpids i de cascades que han estat modificats per l’home, que hi ha construït rescloses i canals i els ha convertits en una important via de navegació comercial Entre els llacs d’Erie i Ontario hi ha les famoses cascades del Niàgara Els llacs es comuniquen amb l’Atlàntic pel riu…
canal de distribució
Economia
Conjunt dels processos intermedis propis de la conducció dels béns econòmics des del lloc de producció fins a la unitat de consum.
L’esquema bàsic del canal de distribució típic dels béns de consum especialment dels aliments s’ajusta aproximadament a la cadena productor-comissionista-abastador-mercat central-detallista-consumidor per als canals interns, i productor-majorista-exportador-detallista-consumidor per als canals externs exportació Algun sector, com el de béns de producció equip, installacions, màquina eina, maquinària elèctrica, transport pesant, etc, s’ha distingit, tanmateix, per una progressiva simplificació dels canals, posada de manifest amb l’aparició de departaments comercials o associacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina