Resultats de la cerca

Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música popular També…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la…

Provenia d’una nissaga de músics italians Molt probablement estudià violí a Liorna amb Pietro Nardini El 1762 arribà a Madrid, i cinc anys més tard entrà com a violinista a la capella reial de Carles III L’any 1771 el seu nom apareix relacionat amb l’organització de les vetllades musicals de la cort a Aranjuez, de les quals fou nomenat director musical el 1779 Quan Carles IV accedí al tron 1788, era el director de la Reial Orquestra de Cambra Escriví prop de 450 obres amb un incipient estil clàssic, la major part de les quals instrumentals i de cambra A l’arxiu del…

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on també es formà com a director d’orquestra a la classe de Jorma Panula, tenint com a condeixebles Esa-Pekka Salonen i Osmo Vänskä Començà tocant el violí en l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia, amb la qual debutà el 1979 com a director En fou nomenat director titular el 1987, any en què també assumí la direcció artística de l’Orquestra de Cambra Escocesa 1987-91 Juntament amb Salonen, el 1983 fundà l’Orquestra de Cambra Avanti, i aquell mateix any dirigí l’Orquestra Filharmònica de Filadèlfia, de la qual…

Inicià la seva formació musical amb els seus pares i posteriorment ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on estudià piano amb C Poch i S Puche L’any 1978 guanyà el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals celebrat a Vilafranca del Penedès Dedicat majoritàriament a la música contemporània, s’ha interessat també per altres estils musicals com ara el jazz , de manera que el seu catàleg, a més de peces orquestrals, de cambra i instrument solista, conté obres per a big band Com a pianista, ha fet concerts arreu del món, en solitari o formant part d’un conjunt de …

El seu primer president fou Josep Garcia i Robles Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902, amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral A més de fundar i dirigir un grup coral, Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació entre els anys 1902 i 1909 El 1914 adquirí l’antic local de l’Associació Wagneriana, el qual, remodelat, prengué el nom de Sala Mozart Dedicada als concerts de cambra, fou la darrera seu social de l’Associació Els concerts orquestrals, a…

Estudià amb Conrado del Campo i Paul Dukas Fundador 1960 de la banda municipal de Sant Sebastià que dirigí fins el 1969, fou director de l’orquestra de cambra de Guipúscoa 1960-70, i professor d’harmonia al conservatori de Sant Sebastià 1948-82, del qual fou també director 1962-81 El 1937 guanyà el Premio Nacional de belles arts de San Fernando pel Quartet de corda Escriví, entre d’altres, Concierto vasco per a piano i orquestra 1947, les obres corals Aránzazu oratori, 1943 i poema simfònic del 1957, Charmangarria zera 1948, Eusko Salmoa 1980, Mitoen Sinfonia 1993, les òperes…

Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’Orquestra de…

Situació Vista de l’habitació 7 En aquesta cambra, separada de la zona destinada al bestiar per una espectacular llinda, és on hi havia la llar de foc més important J Bolòs Casa de pagès que fou abandonada a la baixa edat mitjana i que va ésser excavada, els anys 1960-1962, pel Dr Albert del Castillo Aquest antic mas és situat a la vall de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, a la part sud-oest del terme de Cercs Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,5 — y 65,2 31 TDG 035652 Per anar-hi, venint de…