Resultats de la cerca

Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del…

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al mateix cim del castell Fou una capella castellera, dins la demarcació parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies no apareixen fins a l’any 1241, en el testament de Beatriu d’Olost, que feu una deixa a la capella de Sant Esteve de Gurb La seva vida seguí les vicissituds del castell, i quan aquest fou abandonat, l’església de Sant Esteve també seguí la mateixa sort L’any 1687, quan el bisbe Pasqual visità el terme, ja no tenia culte Actualment, entre els murs del castell de Gurb, hom no pot destriar quins podien…

Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del segle X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà segle XVII i als marquesos d’Aitona segle XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de…

Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599…

Situació Vestigis, pràcticament un claper de rocs, de la capella de Sant Aventí, al punt més alt de la serra de Peracalç, que té al seu interior un modern vèrtex geodèsic Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de la capella de Sant Aventí es troben situades al cim del pic homònim, que constitueix l’elevació màxima de la serra de Peracalç Aquesta serra, amb 1 487 m, s’alça just al límit dels termes de Montcortès i la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG331861 Per a arribar a aquest indret s’ha de seguir la pista que porta de Peracalç a…

Situació Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén Domina el pas de la vall d’Isil Mapa 33-9181 Situació 31TCH425253 Hi podem pujar des de Borén Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu El castell és en un turó…

És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a…

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim…

Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i costejava després l’estret congost dit dels Graus La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols , al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola o Serola, tancant el camí a l’W, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols però dels castells de…

La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc …