Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
Sant Esteve del Castell de Gurb
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al mateix cim del castell Fou una capella castellera, dins la demarcació parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies no apareixen fins a l’any 1241, en el testament de Beatriu d’Olost, que feu una deixa a la capella de Sant Esteve de Gurb La seva vida seguí les vicissituds del castell, i quan aquest fou abandonat, l’església de Sant Esteve també seguí la mateixa sort L’any 1687, quan el bisbe Pasqual visità el terme, ja no tenia culte Actualment, entre els murs del castell de Gurb, hom no pot destriar quins podien…
Santa Perpètua de Gaià
Santa Perpètua de Gaià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat a l’esquerra del Gaià, a l’indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua , esglaonat al vessant d’un grop calcari que obliga el riu a descriure un meandre.
Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del segle X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà segle XVII i als marquesos d’Aitona segle XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de…
Montagut
Poble
Poble (276 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599 donà nom al…
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim…
Nyòvols
Castell
Antic castell del municipi de Canavelles (Conflent), sobre un promontori de la riba esquerra de la Tet, dominant els banys de Canavelles.
Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i costejava després l’estret congost dit dels Graus La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols , al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola o Serola, tancant el camí a l’W, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols però dels castells de…
Hierro
Illa
Illa de les Canàries, la més occidental de l’arxipèlag.
La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc quilòmetres al sud de…
Tenzing Norgay
Xerpa nepalès.
Nascut Namgyal Wangdi, tant el lloc com la data exacta del seu naixement són controvertits De jove emigrà a la regió nepalesa de Khumbu i es canvià el nom Emigrat a Darjeeling, aleshores a la Bengala Occidental britànica actualment Índia, a l’inici dels anys trenta tornà a Khumbu després de casar-se Des del 1935 participà en nombroses expedicions, primer com a portador i després com a cap de portadors sirdar, la més important de les quals el menà, juntament amb Edmund Hillary , al cim de l’ Everest 1953, que coronà el 29 de maig de 1953, primera ascensió reeixida a aquest pic…
Cabrenys
Història
Castell (dit també castell de Serrallonga ) i antic terme del municipi de Serrallonga (Vallespir), al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys.
Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l’Alt Empordà Les restes del castell segle IX, dins un clos emmurallat, de la torre de l’homenatge i de la capella dedicada a sant Miquel s’alcen sobre el cim més meridional 1 342 m alt en cims propers s’alcen les restes d’una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al segle XIII, i d’una altra d’hexagonal, del segle XIV El castell havia estat…
Sant Aventí (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Vestigis, pràcticament un claper de rocs, de la capella de Sant Aventí, al punt més alt de la serra de Peracalç, que té al seu interior un modern vèrtex geodèsic Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de la capella de Sant Aventí es troben situades al cim del pic homònim, que constitueix l’elevació màxima de la serra de Peracalç Aquesta serra, amb 1 487 m, s’alça just al límit dels termes de Montcortès i la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG331861 Per a arribar a aquest indret s’ha de seguir la pista que porta de Peracalç a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina