Situació
Vestigis, pràcticament un claper de rocs, de la capella de Sant Aventí, al punt més alt de la serra de Peracalç, que té al seu interior un modern vèrtex geodèsic.
Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
Les ruïnes de la capella de Sant Aventí es troben situades al cim del pic homònim, que constitueix l’elevació màxima de la serra de Peracalç. Aquesta serra, amb 1 487 m, s’alça just al límit dels termes de Montcortès i la Pobla de Segur.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG331861.
Per a arribar a aquest indret s’ha de seguir la pista que porta de Peracalç a Montsor, i just a la meitat del recorregut, el camí passa pel faldar del turó, que cal remuntar per un perdut corriol que en 10 minuts mena fins al cim. (ARD)
Història
No s’han localitzat fins ara notícies històriques documentals d’aquesta petita capella, l’antiguitat de la qual només és testimoniada per les ruïnes que en romanen en l’actualitat. (MLIR)
Església
Entre el munt de pedres que constitueixen avui la capella, es poden seguir alguns trams de murs que delimiten una nau de planta rectangular amb uns 6 m de llargada × 2, 70 d’ample. L’eix més llarg de la planta està orientat a llevant, i els murs tenen un gruix de 70 cm. A l’angle nord-est s’ha alçat un monòlit amb la fixació d’un vèrtex geodèsic que fa servir els carreus dels murs de la capella com a base de fonamentació.
Al costat del mur de llevant és on hi ha més enderrocs amuntegats, i que podrien ser les restes de l’absis semicircular que Buron, l’any 1979, encara va poder veure. Avui dia, sense un treball de neteja és impossible identificar cap vestigi concret.
S’han pogut recollir superficialment, pel rodal de la capella, petits fragments de ceràmica i una pedra activa de moldre a mà. Tot això fa pensar que per aquest indret hi devia haver un petit assentament permanent. És per aquests materials que creiem que el lloc estava habitat dins una etapa alt-medieval, però que es mantindria fins a un moment baix-medieval, en què segurament aquest conjunt seria abandonat. (ARD)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 260.