Resultats de la cerca

És anomenada càncer d’estómac, o tumor maligne d’estómac, la proliferació anòmala d’un grup de cèllules de l’estómac, que tendeixen a reproduir-se molt més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Durant les fases inicials de desenvolupament, els tumors malignes d’estómac són molt petits i es troben circumscrits a les capes superficials de la paret interna de l’estómac Més endavant, en canvi, tendeixen a penetrar profundament a la paret de l’estómac, envaeixen els teixits veïns sans i originen metàstasis o disseminacions a distància als ganglis limfàtics propers i diversos…

Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més austera, elements…

Serví a la marina durant la Segona Guerra Mundial, en la qual fou destinat als sistemes de comunicació naval, i posteriorment a missions de combat aeri Després de la guerra, començà a treballar com a reparador d’aparells elèctrics i electrònics i, al mateix temps, estudià a la Universitat de Cornell i més tard a la de Buffalo, on l’any 1951 es graduà en enginyeria elèctrica Professor assistent en aquesta universitat, l’any 1956 accidentalment descobrí una forma d’emetre pulsacions elèctriques mentre construïa un oscillador per a enregistrar els batecs del cor, cosa que li donà la idea d’…

Estudià el batxillerat a Tarragona i es llicencià en medicina a Barcelona 1915 Fou alumne intern als hospitals de la Santa Creu i Clínic i, després, metge ajudant de cirurgia de la Santa Creu i al departament anatòmic El 1920 fou nomenat professor adjunt d’anatomia de la facultat de Barcelona, i el 1926, per oposició, catedràtic d’anatomia de Salamanca dos anys més tard fou traslladat a Barcelona amb el mateix càrrec La Universitat Autònoma de Barcelona 1933 el nomenà catedràtic d’urologia Fou el primer director de l’Escola Professional d’Urologia creada el 1954 Es féu mereixedor…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, fou metge de la seguretat social i professor de la facultat de medicina de la UB 1980-83 Entre el 1983 i el 1985 fou director dels serveis sanitaris de la diputació de Lleida L’any 1986 ingressà al departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya Entre el 1990 i el 1993 fou gerent de l’Institut Català de la Salut Des del febrer del 1995 fou conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, el departament que al novembre del 1999 canvià el nom pel d’interior A partir de l’any 2000…

Treballa en una obra molt personal que barreja gran varietat de mitjans, com el vídeo, la fotografia, la installació o les tecnologies més innovadores Realitza una sèrie d’accions i performances sobre ella mateixa, utilitzant el seu cos com a suport Ha enregistrat amb filmacions i fotografies intervencions quirúrgiques, bàsicament de cirurgia plàstica, operacions a les quals se sotmet freqüentment, en el que anomena “art carnal” L’any 1999 realitzà la sèrie Self-Hybridations , fotografies en què continuava explorant el seu cos i les manipulacions que hi exercia per mitjà d’…

Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les…

Antiga casa senyorial o domus fortificada, dita inicialment casa d’Agell, després casa de Cabrera i finalment casa del Terme Surt documentada al segle XIV, quan els hereus o executors testamentaris de Bernat de Sant Vicenç, senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac, la van vendre a particulars el 1387 Pel fet que en els documents consta que abans es deia casa d’Agell, sembla que es pot identificar amb la villa rural d’Agell, documentada des del 990 Durant el segle XV i l’inici del XVI són senyors de la casa de Cabrera Arnau de Fontanals, militar i cirurgià del rei, Pere Joan Ferrer, baró…

Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i des d’on exercí una notable labor cultural Durant la guerra civil de 1936-39 salvà una part important del patrimoni artístic de la ciutat com la imatge de la Mare de Déu del Tura Exiliat el 1939, en tornar, el 1940, fou…

És anomenat entropi un trastorn que afecta la posició palpebral que consisteix en la inversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap endins L’origen correspon de vegades a un desequilibri del to del múscul orbicular, provocat per la involució dels teixits que el componen deguda a un procés d’envelliment En aquest cas, el múscul ja no es pot relaxar normalment durant l’obertura palpebral Hi ha diversos factors coadjuvants del procés, com és la relaxació de la pell palpebral, trastorns irritatius crònics de la conjuntiva o de la vora de la parpella, inflamació…