Universitat de Cervera, 1718-89, F. Montaigu i A. de Retz.
Tot just entrades les tropes borbòniques a Barcelona al setembre del 1714 la Universitat fou suprimida. Els cerverins, que ja des del 1713 havien demanat la creació d’una universitat, aconseguiren primer que la Real Junta Superior de Justícia y Gobierno decidís traslladar provisionalment els estudis de Filosofia, Cànons i Lleis de Barcelona a Cervera, i finalment la confirmació definitiva: l’onze de maig de 1717 hom promulgava el decret de fundació de la Universitat de Cervera, única al Principat. A Barcelona, però, es podien seguir els estudis de Medicina a l’Hospital de la Santa Creu, que depenien, d’acord amb el que ha estat dit més amunt, i com a la resta d’Espanya, del Protomedicat.
La vida científica de la Universitat de Cervera no reeixí com alguns esperaven i això malgrat els privilegis de què va gaudir, com ara, per exemple, la prohibició explícita als catalans d’estudiar fora de les seves fronteres, una prohibició, però, que no es va arribar a complir mai. La Universitat de Cervera, que va ser organitzada segons el model salmantí, malgrat que amb alguns trets específics, va aportar molt poc a l’estudi de les matemàtiques i les ciències físiques i naturals, un tret comú a totes les universitats espanyoles d’aleshores. Cal salvar els noms de Tomàs Cerdà, de qui parlarem més endavant, i del també jesuïta Mateu Aymerich (1715-99), que va representar el paper de pont entre les antigues i les noves teories, física inclosa.
En altres camps és obligat citar Josep Finestres i Monsalvo (1688-1777), jurista, humanista i màxim exponent de la Il·lustració a Cervera: obert als nous corrents, fou, endemés, un defensor de l’ensenyament de la nova ciència. Deixeble de Finestres fou Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (1742-1832), reconegut jurista i professor de la Facultat de Lleis.
Per donar una mostra de les mancances de la Universitat de Cervera hem triat les ciències mèdiques: quan el 1768 es publicà una reial cèdula per la qual se’n suprimien les càtedres d’Anatomia i de Cirurgia, de fet ja no hi estudiava ningú. Aquesta disposició significava, tanmateix, que els metges i cirurgians que es graduaven a Cervera havien de fer forçosament el curs d’Anatomia al Col·legi de Cirurgia barceloní. Tot plegat constituïa el començament d’una esquerda que no faria més que engrandir-se amb el temps.
Segell de la Universitat de Cervera, 1750
BC
Per una altra part, la ubicació en una vila sense cap mena de tradició cultural i en absència de qualsevol ambient científic i/o literari va representar a la llarga l’aïllament. La migradesa de sous va implicar la dificultat de trobar gent preparada. Finalment, cal remarcar que, amb les excepcions que calgui fer, Cervera va representar un nucli de persistència de les concepcions inherents a l’antic règim. I si bé amb la presència de Finestres es va assolir un cert desenvolupament científic que maldava per sortir de l’estret cos immobilista i conservador, la veritat és que, tal com hem apuntat en un altre lloc, la decadència s’inicià ben aviat i fou irreversible.