Resultats de la cerca

És situat a la plana alluvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia al S d’aquest barranc i per la platja del Magistre al N Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses que proveeixen diàriament el mercat de València i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 85% pels…

El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat municipal Hi…

De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer segle de la idea moderna de cens, 1857-1950 1961, La població…

Situació Arc de mig punt de la porta, fet amb dovelles de pedra tosca, un dels pocs elements romànics que es pot destriar dins els paraments moderns de l’edifici que substituí l’antiga església F Junyent-A Mazcuñan L’antiga església de Santa Eulària, avui convertida en estatge particular, és situada dins la població, a la baixada que porta el mateix nom de la capella Mapa 118 bis M781 Situació 31TCH135453 S’arriba a Bausen per la carretera que es dirigeix a França N-230 Després d’haver travessat la població de Lés i poc abans de la caseria de Pontaut, s’inicia, a mà esquerra, la pista…

Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un…

Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en el testament…

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…

Cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona L’any 1985 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya , partit del qual, des del 1992, fou membre del Consell Nacional, i des del 1999, membre del Comitè de Govern com a responsable de premsa i comunicació Regidora de l’Ajuntament de Barcelona 1996-2007, fou regidora executiva del districte de l’Eixample 1999-2001 i, fins l’any 2005, portaveu de CiU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ha estat també membre del Consell Comarcal del Barcelonès 1999-2004 i presidenta de l’ Institut Català de les Dones 2002-03 El novembre del…

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…