Situació
Arc de mig punt de la porta, fet amb dovelles de pedra tosca, un dels pocs elements romànics que es pot destriar dins els paraments moderns de l’edifici que substituí l’antiga església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’antiga església de Santa Eulària, avui convertida en estatge particular, és situada dins la població, a la baixada que porta el mateix nom de la capella.
Mapa: 118 bis M781. Situació: 31TCH135453.
S’arriba a Bausen per la carretera que es dirigeix a França (N-230). Després d’haver travessat la població de Lés i poc abans de la caseria de Pontaut, s’inicia, a mà esquerra, la pista asfaltada que mena al poble, amb un recorregut d’uns 5 km aproximadament. (FJM-AMB)
Església
La primitiva parroquial de Santa Eulària, d’origen romànic, fou substituïda el segle XVIII per l’església actual, dedicada a Sant Pèir Ad Vincula. Un cop abandonada, una part dels seus paraments foren englobats, en un moment donat, dins els murs d’una casa particular que, atesa la seva nova funció, emmascararen totalment els elements romànics reaprofitats, que, ara, si hom ho ignora, passen fàcilment desapercebuts.
Així, doncs, de l’antic edifici romànic només es pot destriar l’arc de mig punt del portal, fet amb dovelles de pedra tosca, conjuntament amb alguns fragments de mur que es confonen amb els paraments del nou habitacle.
La migradesa dels vestigis conservats no permet pas d’establir hipòtesis fiables sobre la seva cronologia i filiació, però l’estructura de l’aparell i la senzillesa del portal permeten d’establir una relació amb els tipus del segle XII o del final del segle XI. (FJM-AMB-JAA)
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Baix-Aran, Lleida 1976.
- Frederic Vergés i Bartrau: Bausén, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 16, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1984, pàgs. 260-263.