Resultats de la cerca
Es mostren 1500 resultats
Plaid Cymru
Història
Partit nacionalista gal·lès, fundat l’any 1925, inspirat en els assoliments d’Irlanda lliure (Eire).
Entre els fundadors figuren els escriptors Saunders Lewis i Kate Roberts Té dos òrgans oficials, Y Ddraig Goch ‘El Dragó Roig’, que és la bandera de Galles, en gallès, i The Welsh Nation , en anglès, posteriorment unificats Nacionalista moderat i socialista comunitari, restà un grupuscle fins després de la Segona Guerra Mundial Entrà per primer cop al Parlament britànic el 1974 amb 2 diputats, i fins el 1987 obtingué entre 2 i 3 escons A partir del 1992 la representació a la Cambra dels Comuns ha oscillat entre 3 i 4 passà de 4 escons el 2001 a 3 el 2005, el 2010 i el 2015 Al…
Celdoni Fonoll i Casanoves

Celdoni Fonoll i Casanoves
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Cantant, rapsode i poeta.
De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català, Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…
,
Síndrome de Klinefelter
Patologia humana
Genètica
Hom denomina síndrome de Klinefelter el conjunt de trets fenotípics corresponent al cariotip 47,XXY, és a dir un individu de sexe masculí amb un cromosoma X de més En realitat, hi ha variants de l’alteració cromosòmica que originen traces semblants, per la qual cosa hom considera que la síndrome apareix en tots aquells individus que, tenint 47 cromosomes o més, tenen almenys dos cromosomes X i, com a mínim, un cromosoma Y d’aquesta manera, també presenta la síndrome de Klinefelter el cariotip 48,XXXY Es probable que hi hagi mosaïcisme, és a dir coexistència de cèllules normals i cèllules amb…
Salvador Illa i Roca
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC 1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de Josep…
Mercè Ibarz

Mercè Ibarz
© Carme Esteve
Literatura catalana
Escriptora.
Feu estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en diferents mitjans de comunicació Avui i, sobretot, La Vanguardia i Vilaweb, entre d’altres Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991-93 i, des del 1994, imparteix classes de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Buñuel Buñuel documental Tierra sin pan i el seu temps , 1997 i es donà a conèixer com a escriptora amb un estudi sobre el nacionalisme basc Breu història d’ETA 1959-1979 1981 Ha publicat diferents assaigs biogràfics sobre Mercè…
,
corder de viola
Oficis manuals
Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons, que adquirien en els escorxadors i netejaven en tallers comuns, vora els recs, on hi havia els obradors.
Els gremis de corders de viola o corders de corda de viola practicaven un monopoli absolut per tal de controlar l’abastament de primera matèria Documentats a Barcelona ja el 1541, formaven confraria al segle XVII, amb ordinacions del 1649 Unes noves ordinacions, del 1784, foren suprimides el 1789 per llur caràcter monopolístic
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista…
Llombardia
El llac Como, alimentat per les aigües de l’Adda
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que s’estén des de la serralada dels Alps, al N, fins al Po, al S, i entre el Piemont, a l’W, i el Trentino-Alto Adige i el Vèneto, a l’W.
La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…
Rorqual comú
El rorqual comú Balaenoptera physalus és el més ràpid dels rorquals i pot arribar, de manera puntual, a velocitats superiors a 12 nusos Les seves immersions són d’uns 3 a 10 minuts de durada, a la fi de les quals produeix una successió de bufades que permeten localitzar-lo amb facilitat Es caracteritza per la seva estilització, la pigmentació ventral asimètrica i l’aleta dorsal de mida mitjana El nombre de rorquals comuns a les nostres aigües s’ha reduït d’uns 6000 a començament de segle a poc més de la meitat com a conseqüència de les captures efectuades des de factories…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina