Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Hans Küng
Cristianisme
Teòleg suís.
Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un…
Josep Espasa i Signes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà
Jean Daniélou
Cristianisme
Teòleg i jesuïta francès.
Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia , moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts Amb Henri de Lubac fundà la collecció Sources Chrétiennes Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic Les seves obres principals són Sacramentum futuri 1950 i Essai sur le mystère de l’histoire 1953 Fou membre de l’Académie Française
Sergi
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (~520-~555).
Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics
Sisenand
Història
Rei dels visigots (631-636).
Essent duc de la Narbonesa o Septimània es rebellà contra el rei Suíntila i el destronà 631, després d’haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l’ajuda d’un exèrcit tolosà Al concili IV de Toledo 633, presidit per Isidor de Sevilla, es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d’Isidor Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots
Silveri
Cristianisme
Papa (536-537).
Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny
Pusey
Cristianisme
Nom amb què és conegut Edward Bouverie, teòleg anglès.
A Oxford conegué JHNewmann i JKeble, amb els quals inicià el moviment d'Oxford , que dirigí quan Newmann passà a l’Església Catòlica Promogué el renaixement monàstic anglicà 1845 i treballà per la unió d’anglicans i catòlics, tema dels tres volums Eirenikon 1865, 1869, 1870, el darrer dels quals mostra la decepció després de les posicions tancades del concili I del Vaticà Les seves nombroses obres abasten temes de teologia, principalment eucarística, bíblics i una gran quantitat de sermons
Josep Maria Bardés i Huguet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia, fou viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica 1950-60, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat 1958-68 i fundador i consiliari des del 1961 del Centre d'Estudis Francesc Eiximenis Dirigí la revista Concili Avui i collaborà en Qüestions de Vida Cristiana Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, féu cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
Jeroni Joglar
Cristianisme
Teòleg.
Rector de Santpedor Bages, fou visitador general del bisbat de Vic Compongué i arreglà el ritual de la diòcesi Ordinari per als curats , que, seguit d’un tractat de Doctrina cristiana , en forma de diàleg, i d’una Breu instrucció per als rectors o curats que han d’exercir l’art de notaria en ses parròquies 1568, dedicà al bisbe de Vic Benet de Tocco L’obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel concili de Trento catecisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina