Resultats de la cerca

Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i llurs …

La paraula evangeli transcripció del terme grec ευαγγέλιον significa ‘bona notícia’, i el Nou Testament se'n serví tot entenent-la en un sentit messiànic D’aquí passà a significar el contingut de la bona notícia les ensenyances, la vida i la mort de Jesús Hom l’empra actualment en el sentit de remarcar el que és essencial del missatge cristià, en contraposició, sovint, a tot el que hi ha estat afegit en el decurs del temps en virtut de les concretes cultures i tradicions i segons els diversos costums amb què el cristianisme s’ha hagut de relacionar

Creat pel decret de Napoleó de 26 de gener de 1812, comportà la igualació del Principat amb els altres territoris de l’Estat francès i, per tant, l’adopció de divisions administratives departament , sotsprefectura, mereria i de càrrecs semblants prefecte , sotsprefecte, mere , bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori El nou règim implicà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans El Règim Civil perdurà, més o menys alterat, fins a la…

Dedicat al periodisme collaborà en diverses publicacions i en la televisió La seva obra és de tipus satíric, i sol centrar-se en costums i anècdotes de la societat i la política espanyoles Vivir en Madrid 1967, Los españoles 1968 Celtiberia show 1970 i Vida y milagros de Monseñor Escrivà de Balaguer, fundador del Opus Dei 1975, El show de sus señorías 1986, Se abre la sesión 1998 Publicà també els volums de memòries El día más feliz de mi vida 2000 i Mis picas en Flandes 2003 L’any 1995 rebé la Medalla d’Or al mèrit en el treball

El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la “Gaceta” 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista…

D’origen humil, fou protegit per Núñez de Arce Insatisfet amb la poesia del moment, encara d’herència romàntica, inicià la revolució poètica que culminà amb Rubén Darío És, doncs, un precursor del Modernisme les seves Noventa estrofas són del 1883 Poeta espontani i desbordant, pateix, però, de manca de contenció i treball de retoc De la seva producció cal esmentar En tropel 1892, Lenguas de fuego 1908, Cantos de la vendimia 1891, Poesías completas 1911 Conreà també el quadre de costums El patio andaluz 1886, Granada y Sevilla 1890, etc, la novella i el teatre

A París conegué WBYeats 1886, que l’introduí en la Irish League També pel consell d’aquest anà a les illes d’Aran, per tal d’estudiar-ne la llengua i els costums Diversos temes allí recollits l’impulsaren cap al teatre, on debutà amb In the Shadow of the Glen 1903 Creà un llenguatge adaptat a l’escena de temàtica i tradició irlandesa, i enriquí el teatre anglès De la seva producció cal remarcar Riders to the Sea 1904, The Well of the Saints 1905, The Playboy of the Western World 1907 i Deirdre of the Sorrows 1910

Estudià medicina i fou cirurgià d’un vaixell que participà en la batalla de Navarin 1828 De tornada a París, es dedicà a la literatura, començant per novelles d’aventures, que aviat abandonà pel gènere de costums i la novella històrica Latréaumont 1837, Arthur 1838 i Mathilde ou Mémories d’une jeune femme 1841 Més endavant insistí en la descripció dels ambients baixos de París, i assolí un èxit extraordinari amb Les mystères de Paris 1842-43, èxit que Le juif errant 1844-45 superà És autor, també, de Les sept péchés capitaux 1847-49, Le diable médecin 1855-57, etc

Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs…

D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat