Resultats de la cerca

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

La seva composició química és SiO 2 , i el seu camp d’estabilitat és entre 1 470°C i 1 713°C Aquesta última és la temperatura de fusió de la sílice, a partir de la qual la fase estable és la sílice líquida Cristallitza en el sistema regular, i sovint es presenta en forma de petits cristalls octaèdrics o també en forma d’agregats arrodonits De color blanc, té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,32 Hom la troba sovint en les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic Pertany al grup de minerals de la pirita, i els cristalls tenen forma d’hexàedre o piritòedre amb les cares estriades com la pirita També es presenta en octàedres La duresa és de 5,5, i la densitat és de 6,33, més tova que la pirita Té un color blanc argentí amb tons vermellosos o també gris d’acer amb tintes violades Hom la troba barrejada amb diversos sulfurs o arsenurs de níquel i de cobalt a Ontario Canadà i també dispersa en roques metamòrfiques

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls plans o en masses irregulars Té un color groc, una duresa 3,5-4,5 i una densitat 4,58-4,65 L’esclat és metàllic La pirrotina té sempre un petit dèficit de ferro, tal com ho indica la seva fórmula Té un magnetisme variable Hom pot trobar-la en roques ígnies bàsiques i també a les pegmatites i jaciments metamòrfics de contacte Actualment és una mena ferrífera molt rica hom n'extreu també el sofre per a la producció d’àcid sulfúric

Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició

Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina

És la forma d’alta temperatura del sulfur d’argent superior a 179°C a temperatures inferiors es forma l'acantita Els cristalls cúbics conserven la forma en disminuir la temperatura És de color gris plom fosc, de lluïssor metàllica que es torna mat en oxidar-se, tova i bastant pesant Es presenta en octàedres o en agregats holoaxials Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 7,2-7,4 És la mena més important de l’argent es troba sovint associada a la galena galena argentífera És abundant a Mèxic