Resultats de la cerca

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…

Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles Per això…

De família del Principat, es formà a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, del qual fou un dels deixebles de la primera hora Conservador, des del 1934, del Museu d’Arqueologia de Barcelona Bé que originàriament es dedicà a la prehistòria, i que no l’abandonà mai del tot, treballà sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya A l’època difícil que seguí la Guerra Civil Espanyola excavà temporalment a Mèrida i rodalia, però durant l’etapa 1940-70 la seva labor principal fou la d’orientar i ajudar els qui treballaven en prospeccions i…

Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble de la  neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure Ch Bally i A Sechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l’ estructuralisme i, en conseqüència, de la…

Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan segle X, l’increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona 970-981 sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d' Oliba al monestir monjo des del 1002 i abat del 1008 al 1046 Entorn d’ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats, com els dos Arnau, Guifred, Ponç de Tavèrnoles, Oliba monjo, els seus collaboradors Gualter i Oere, Garsies de Cuixà i Salomó de Roda, etc Entre ells s’adreçaven cartes, es…

Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme psicològic o psicoanalític de Malinowski i els seus seguidors més propers Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic, era eminentment social i…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una…

Professor a la Universitat de Harvard, fou un dels iniciadors d’aquesta especialitat, de gran tradició en aquest centre universitari, i també fou redactor del Journal of Economic and Business History Així mateix, professà a les universitats de Cornell a partir del 1910 i Boston des del 1920 Intentà aplicar als seus estudis històrics els mètodes quantitatius, com també ho feren els seus deixebles, algun d’ells força important Earl J Hamilton o Artur H Cole És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913 i d’ A History of Mecanical Inventions 1929, la seva obra més…

Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou…