Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
límit de Roche
Astronomia
Distància mínima a la qual pot trobar-se un satèl·lit del seu planeta.
Si la densitat del satèllit és la mateixa que la del planeta al voltant del qual gira, aquesta distància val 2,44 vegades el valor del radi planetari Si el satèllit estigués a una distància més petita, les forces de marea exercides pel planeta sobre el satèllit serien més grosses que les forces gravitacionals que mantenen unides les distintes parts del satèllit, i aquest es desintegraria Cal assenyalar que els anells de Saturn són constituïts per un material que no es pogué agregar en un sol cos celeste pel fet d’ésser situat a una distància del planeta inferior al límit de Roche
principi de Bernoulli

Representació del principi de Bernoulli com a constància de l’altura de càrrega, a partir de l’altura de posició h, l’altura piezomètrica P/pg (P, pressió mesurada amb un manòmetre; p, densitat del fluid; g, acceleració de la gravetat) i l'altura dinàmica v2/2g (v, velocitat del fluid)
Física
Expressió matemàtica de la llei de conservació de l’energia per a fluids perfectes (és a dir, no viscosos) i incompressibles que circulen en règim estacionari, formulada per Daniel Bernoulli a Hydrodinamica (1738).
En produir-se en un fluid un corrent estacionari, la suma de la pressió estàtica P+ρgy essent P la pressió, ρ la densitat del fluid, g l’acceleració de la gravetat i y l’altura sobre algun nivell de referència i de la pressió dinàmica ρn 2 /2 essent v la velocitat es manté constant al llarg d’una línia de corrent L’expressió matemàtica del teorema és P+ρgy+ρv 2 /2 = constant Hom defineix l' altura piezomètrica P/ρg i l’ altura dinàmica v 2 /2 g L’equació pot ésser generalitzada per a fluids no estacionaris, compressibles o viscosos
teoria de Dirac
Física
Teoria formulada per Dirac el 1930 per tal de resoldre el dilema que plantejava l’existència de solucions corresponents a estats d’energia negatius, mancades de significació física.
Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni…
Els bandits
Primera peça dramàtica de Friedrich Schiller.
Fou escrita cap al 1779-80 Els personatges principals del drama són Franz i Karl Moor, fills d’un vell terratinent Karl esdevé cap d’una banda de lladres, però és Franz el veritable malfactor que Schiller contraposa a Karl, el proscrit que es rebella contra les injustícies L’obra és important per la densitat de les escenes episòdiques on són exposades la protesta de l’autor contra l’estructura feudal del seu país i les motivacions psicològiques dels personatges, i també pel llenguatge escènic, vinculat al Sturm und Drang, però amb més implicacions polítiques Estrenada a Mannheim…
salinitat absoluta
Geografia
Fracció de massa de material dissolt en aigua de mar que s’expressa en g/kg.
Si la composició és igual a la composició de referència de l’aigua de mar la salinitat absoluta és igual a la salinitat de referència En general, però, no tenen perquè ser iguals i caldrà tenir en compte les variacions en la composició de l’aigua de mar La salinitat absoluta és una variable clau en oceanografia ja que juntament amb la temperatura i la pressió determina la densitat de l’aigua de mar Precisament, la nova equació d’estat de l’aigua de mar TEOS-10 substitueix la salinitat pràctica per la salinitat absoluta com un dels seus arguments
diàspor
Mineralogia i petrografia
Hidròxid d’alumini, AlOOH.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana
goethita

Goethita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro hidratat, FeO(OH).
És anomenada també ferro acicular Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És d’hàbit generalment tubular, prismàtic o en agregats Pot ésser de color marró fosc a groguenc o marró vermellós en les varietats terroses Té un esclat metàllic, de vegades mat, una duresa de 5-5,5 i una densitat de 3,3-4,3 La goethita s’origina per meteorització dels minerals ferrífers siderita, pirita, magnetita o glauconita en condicions oxidants a la temperatura ambient, o també per precipitació directa en l’aigua de mar o en llacs o pantans És el principal constituent de la limonita
espodumena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i liti, LiAlSi2O6
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics de gran longitud i en masses aplanades Té una duresa 6,5 i una densitat 3,1-3,2 De color blanc o gris blanquinós n'hi ha algunes varietats transparents de color de rosa i violaci kunzita o verd hiddenita Pertany al grup dels piroxens, i la seva composició química és molt constant, bé que de vegades el sodi substitueix el liti Per alteració hom n'obté minerals argilosos N'hi ha jaciments importants a la Kings Mountain Carolina del Nord, i la varietat kunzita es dóna a Madagascar i Pala Califòrnia
escapolita
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de calci i sodi, (Na,Ca)4[(Al,Si)4O8]3(Cl,CO3).
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal La forma dels cristalls és una combinació de prismes i piràmides, però sovint es presenta en masses o grànuls Té una duresa 6 i una densitat 2,56-2,77 que augmenta amb el contingut de calci És de color generalment blanc o gris, però també pot ésser de color de rosa, groc o blau De fet, l’escapolita no és un sol mineral, sinó una sèrie que va dels exemplars rics en sodi varietat marialita als rics en calci varietat meionita Hom els troba típicament en les calcàries metamòrfiques
Urbain Le Verrier
Meteorologia
Matemàtic i astrònom francès.
Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina