Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
blocatge
Economia
Acció de l’estat per a limitar el creixement d’una o de diverses variables econòmiques mitjançant la congelació o la limitació de llurs augments.
És utilitzat en situacions greus i sol formar part de plans d’estabilització d’un major abast Dins els països d’economia de mercat l’aplicació del blocatge implica un fort grau d’intervenció estatal, per la qual cosa hom sol fixar els terminis de la seva vigència Les variables blocades poden ésser limitades o poden abraçar una àmplia gamma les més usuals són els preus, els salaris, les rendes per capital, les importacions, etc El fet de dur a terme el blocatge obliga a la instauració de controls burocràtics per al compliment de les ordres El blocatge de preus , que pot ésser general o limitat…
Banco di San Giorgio
Entitat governamental creada el 1407 i encarregada de reunir, administrar i procurar l’amortització del deute públic de la República de Gènova, consolidat des del segle XIII en nombroses compere
, o associacions de creditors.
Aquestes compere foren absorbides entre el 1407 i mitjan segle XV per la Casa di San Giorgio, anomenada també Ufficio i, posteriorment, Banco di San Giorgio Absorbí pràcticament totes les rendes de l’estat monopoli de la sal, dret de les duanes i del port, tant a la metròpolis com a les colònies, etc Fou governada per vuit procuradors i protectors i per un consell de cent membres, elegits entre els creditors i els accionistes Accessòriament la Casa exercí la banca durant dos períodes del 1408 al 1444 i del 1586 fins a l’extinció, el 1815 Fou una banca de gir i de dipòsit i no atorgà…
Estudis Universitaris Catalans
Educació i entitats culturals i cíviques
Historiografia catalana
Ensenyament de tipus universitari iniciat el 16 d’octubre de 1903 com una de les conseqüències del Primer Congrés Universitari Català.
En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…
,
Sant Pere de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
Antiga església del nucli de Berà, avui despoblat, situada prop d’on estigué alçat l’antic castell de l’indret, on ara hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de Berà, aixecat el 1720 L’església de Sant Pere es va erigir entrat el segle XII, sens dubte, sota la protecció del monestir de Sant Pere de Casserres, senyor del lloc en nom del monestir de Cluny Una notícia del capítol I, titulat Senyoria , de les “Ordinacions de Creixell, Roda i Berà”, redactades al pas dels segles XVI al XVII pels jesuïtes del collegi de Betlem de Barcelona, successors dels monjos de Casserres, informa que el…
Santa Susanna (Riner)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, durant molts segles fou una capella rural o, com a màxim, sufragània, i no fou fins temps moderns que adquirí funcions parroquials Les primeres notícies d’aquesta església es troben en el testament de Rotrudis, publicat l’any 1027, en el qual aquesta dama deixà un molí, un cup i una tona a Santa Susanna, i altres béns a la resta d’esglésies del terme del castell de Riner Aquesta església fou donada pel senyor del castell de Riner, Hug Dalmau, fill de Dalmau Isarn, el qual era nebot de l’esmentada Rotrudis Així consta al testament…
Castell de Mejà (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095 El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest domini El…
Sant Salvador de Pinells (Font-rubí)
Art romànic
Aquesta església es trobava prop de la Carrerada, al camí que surt de davant les cases d’en Mitjans, prop del Grabuac, i va a Puigdàlber, en un insignificant monticle que hi ha a l’esquerra del camí Se l’anomenà de Pinells, perquè el lloc on era situada l’església es deia així L’indret formava un vast territori de conreu on tenien alous la catedral de Barcelona, el monestir de Sant Cugat del Vallès i la canònica de Santa Maria de Solsona Pinells s’esmenta per primera vegada l’any 988 en la donació d’un alou establert al terme d’Olèrdola, al monestir de Sant Cugat L’alou o lloc de Pinells era…
Sant Nicolau (Tortosa)
Art romànic
L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara…
Jaciment de Montjuïc (Barcelonès)
El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les del Miocè…
Ernest Cabaner
Música
Pianista i compositor català, de nom originari Joachim Jean Philippe Martre, que el 1859, arran del casament de la seva mare amb J. B. Cabaner i la seva posterior legitimització, prengué aquest cognom.
Les poques dades fefaents sobre la seva vida indiquen que estudià piano a Perpinyà Després es traslladà a París, i fou admès al conservatori d’aquesta ciutat, on estudià amb A Marmontel posteriorment, però, abandonà el centre i començà a sovintejar els ambients bohemis de cafès com el Guerbois, on fou membre de l’anomenat grup de Batignolles , o el Cafè de Bade, entre d’altres També participà en les vetllades del saló de Nina Callias -de nom Marie-Anne Gaillard de Villard-, on acudien destacats artistes contemporanis Molt conegut en els locals del Barri Llatí de París, Cabaner, però, començà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina