Jaciment de Montjuïc (Barcelonès)

El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents. L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa. Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià. Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les del Miocè superior, i cal destacar la gran quantitat d’espècies del gènere Quercus que hi apareixen, les quals arriben gairebé a la tercera part del total de les citades en el jaciment. El fet que actualment no existeixin els estrats en què es trobaven els fòssils impedeix que es pugui dur a terme un estudi actualitzat d’aquesta flora.

La petita quantitat d’espècies que s’han pogut determinar i la poca diversificació en llurs formes, fa que sigui molt aventurat de tractar d’obtenir conclusions de tipus paleoclimàtic. La paleofitoassociació que apareix en aquest jaciment sembla denotar que els vegetals vivien sota un clima subtropical o temperat càlid, amb un grau d’humitat entre mitjà i baix, possiblement amb diferències estacionals més acusades que en èpoques anteriors. Hem de remarcar la desaparició possible, ja que no se n’han trobat en aquest jaciment, d’espècies càlides que eren freqüents en els jaciments de Martorell i de Sant Sadurní d’Anoia (sobretot de les lleguminoses capaces de suportar períodes de sequera), mentre que les quercínies, que comencen a ser abundants durant el Miocè mitjà, constitueixen una part molt important d’aquesta flora.

A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils miocens dels jaciments de Montjuïc (Barcelonès), amb dades elaborades per l’autor, a partir de fonts diverses.