Resultats de la cerca

Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror  The Young Captives 1959,  The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966,  The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970…

Format al Devon College, escriví diverses peces teatrals i treballà com a guionista, una trajectòria que quedà interrompuda per la Segona Guerra Mundial S'estrenà com a director amb un guió seu, Murder without a Crime 1951 A la dècada del 1960 dirigí els seus dos films més cèlebres, The Guns of Navarone 1961, un film bèllic pel qual fou nominat per a l’Oscar al millor director, i Cape Fear 1962, una pellícula que fou revalorada els anys noranta arran del remake que en féu Martin Scorsese Posteriorment la seva carrera estigué molt vinculada a Charles Bronson, a qui dirigí…

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí…

Estudià a Buenos Aires, al Conservatorio Fontova, amb José María Vásquez i Domingo García Silva Posteriorment fou professor d’història de la música al Conservatorio Nacional de Música de La Paz Bolívia El 1937 dirigí algunes de les seves composicions a Buenos Aires, i l’any següent presentà a Berlín el ballet Amerindia , basat en la història precolombina Al llarg del 1943 dugué a terme una gira per l’Amèrica llatina Fundà l’Orquestra Nacional Simfònica de Bolívia, formació que dirigí en diverses etapes De la seva producció destaquen l’obra orquestral Cory Wara 1941,…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau i Eusebi Daniel Tingué un paper molt important en la vida musical d’Igualada durant els primers trenta anys del segle XX Organitzà l’Acadèmia Jordana i el 1909 fundà l’Orfeó Anoia, que dirigí fins el 1931 A més, entre el 1921 i el 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana Compongué obres corals Maig , Cireretes d’arboç , cançons, obres de cambra, per a piano Fulles d’àlbum , una sarsuela, sardanes i una obra orquestral, Rapsòdia igualadina Algunes de les seves…

Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política…

Es formà musicalment a Berlín i el 1896 es traslladà a Londres per ocupar la plaça de director de l’orquestra del Haymarket Theatre, càrrec que abandonà per conflictes amb la direcció del teatre També en aquesta ciutat, impartí classes privades i a la Royal Academy of Music El 1908 anà a Viena amb motiu de l’estrena d’unes obres seves i del 1910 al 1913 dirigí el Mozarteum de Salzburg Posteriorment treballà a Berlín, Dresden, Leipzig i Munic com a docent i compositor, fins que el 1920 fou nomenat professor del Conservatori de Música de Leipzig En 1930-33 dirigí el…

Inicià la seva formació musical mentre realitzava estudis de dret a Graz, formació que completà a Leipzig amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1884 treballà en diversos teatres alemanys com a director L’any 1888 s’installà a Praga, on feu de director d’una banda militar L’any 1894 EM von Reznicek estrenà la seva òpera Donna Diana , que es convertí en el seu èxit més important molt especialment l’obertura L’any 1896 esdevingué mestre de capella de la cort a Weimar, i posteriorment ho fou a Mannheim Des del 1902 dirigí concerts a Berlín, i més tard fou professor en un conservatori…

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Zoltán Kodály i Lajos Bárdos En 1952-56 treballà com a assessor musical a la Ràdio de Budapest i després continuà la seva formació musical al Merton College d’Oxford 1962-64 Posteriorment dirigí l’Orquestra Simfònica de Nova Zelanda 1964-66 i, novament a Anglaterra el 1968, fou director de música del Gardner Centre de la Universitat de Sussex abans de fundar el Festival Coral de Brighton Entre el 1970 i el 1989 fou director del London Collegium Musicum i, ocasionalment, del cor de l’Academy of Saint…

El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música…