Resultats de la cerca
Es mostren 4226 resultats
Jacint Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto.
Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…
Francesc Oliver de Boteller
Història
Cristianisme
Abat de Poblet (1583-98) i president de la generalitat de Catalunya (1587-90 i 1596-98).
Era fill natural de Lluís Oliver i de Boteller, vescomte de Castellbò Rebé Felip II a Poblet 1585, i anà dues vegades a la cort per resoldre problemes constitucionals plantejats per la generalitat 1588, 1596 Poblet i la generalitat li deuen la construcció de part de llurs edificis
Lluís Oliver i de Boteller
Història
Vescomte de Castellbò.
Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part comandats per…
Josep Maria Paulí i Roig
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fundà 1845 el primer periòdic tortosí, El Ebro el 1848 dirigia El Dertosense Collaborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric
Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabate
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Compositor, musicòleg i assagista.
Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera L’último Abenzerraggio —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…
, ,
Antoni Campos i Homedes
Futbol
Economia
Futbolista i empresari.
Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…
Antoni Garcia i Alonso
Fotografia
Fotògraf.
Militant comunista, lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil de 1936-39, i posteriorment, exiliat a França, contra els nazis Capturat per l’exèrcit alemany, l’abril del 1941 fou internat al camp de concentració de Mauthausen , on fou destinat al servei fotogràfic Juntament amb Francesc Boix que s’hi incorporà l’octubre del 1942 aconseguí d’amagat fer còpies d’un gran nombre de fotografies que, amb propòsits de documentació, el servei fotogràfic feia de les installacions del camp i dels presoners Després de l’alliberament, aquestes imatges, presentades per Boix, foren decisives com a…
Jacob Mantino
Medicina
Metge i filòsof jueu d’origen català que practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia.
A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…
Šem Ṭob ben Iṣḥaq
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina