Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
quantil
Matemàtiques
Valor x en el qual una funció de distribució de probabilitat F contínua i estrictament creixent pren un valor donat p; és, per tant, la solució de l’equació F(x) = p
.
Per a cada valor de p entre 0 i 1 existeix un quantil que és dit d’ordre p El quantil d’ordre 1/2 és la mediana
òxid d’estronci
Química
Substància que es presenta en forma d’una massa càustica i porosa que hom obté per dissociació tèrmica a 1 200°C del seu carbonat, segons l’equació SrCO3 ⇌SrO + CO2
.
És emprat per a refinar el sucre
rellotge astronòmic
rellotge astronòmic construït per Albert Billeter el 1869 i conservat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge que, a més de les unitats de temps habituals, disposa d’altres indicadors de caire astronòmic, com les fases de la lluna, la posició dels astres, l’equació del temps, etc.
funció harmònica
Matemàtiques
Funció f:ℝ n →ℝque és solució de l’equació de Laplace, és a dir que satisfà Δf≡∇2 f=∂2 f/∂x1 2 +...+∂2 f/∂xn 2 =0.
A més a més hom exigeix, generalment, que f sigui definida en un obert U ⊂ℝ n que hi sigui contínuament diferenciable dues vegades
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per…
quàdrica
Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans diametrals , els plans polars dels punts de l’…
subharmònic | subharmònica
Matemàtiques
Dit de qualsevol funció real de dues variables u(x,y) que tingui segones derivades parcials contínues en el seu domini de definició i que en cada punt d’aquest satisfaci l’equació: .
corba bipolar
Matemàtiques
Corba plana que pot ésser definida com el conjunt de punts les coordenades bipolars dels quals, respecte a dos focus F i F´, satisfan una determinada relació, anomenada equació bipolar de la corba.
P ex, l’ellipse és determinada pel fet que els seus punts satisfan r + r' = 2 a , essent a el semieix major i r i r' les distàncies dels punts als focus F i F'
condicions inicials
Física
Matemàtiques
Donada una equació diferencial, condicions que cal imposar a la solució general per tal que prengui, ella i les seves derivades, uns determinats valors per a un valor especificat de la variable independent.
Les condicions inicials permeten, doncs, de determinar la solució particular del problema en ajustar les constants arbitràries de la solució general Per exemple, en el problema del moviment d’una massa puntual, un cop conegudes les forces que hi actuen, el moviment concret que realitza depèn només de la posició i la velocitat en un instant inicial, x t o i v t o , essent aquestes les condicions inicials del problema
anhídrid fosforós
Química
Anhídrid que es dóna en la forma P4O6; és molt poc àvid d’aigua, i hi reacciona segons l’equació P4O6 + 6H20 →4H3PO3.
Reacciona violentament amb l’aigua calenta i forma fòsfor vermell, fosfina i àcid fosfòric