Resultats de la cerca

Situació Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa ECSA - J Bolòs Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai Mapa 32-18 471 Situació 31TCF084451 Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que porta a l’…

Situació Vista de la base del mur del sector ponentí del recinte rectangular d’aquesta fortificació ESG Les restes del castell de Lavaix són situades dalt d’un turó de vessants molt pendents, excepte pel costat nord, conegut com la “Roca de Sant Miquel”, el qual s’emplaça a la banda dreta de l’embassament d’Escales, un xic al N de les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Lavaix, avui dia sota les aigües de l’embassament Mapa 32-10 213 Situació 31TCG146957 Per a arribar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera N-260 que mena a la Pobla de Segur, i un cop fet un recorregut d’…

Situació Petita ermita d’estructura molt arcaica, ara en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font L’ermita de Sant Serni es troba davant de l’antic poble d’Aulet, però a l’altra banda del torrent homònim, damunt de la carretera N-230 Mapa 32-10213 Situació 31TCG132903 Per a anar-hi des de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 que continua vers el Pont de Suert, i girar pel trencall, a mà esquerra, que mena al poble de Sant Orenç Des d’aquí, en direcció nord-est es pot veure l’ermita de Sant Serni per a arribar-hi no hi ha camí marcat, però l’accés és fàcil, ja que només cal fer un recorregut de…

Situació Angle nord-est de l’església, on s’observa l’absis semicircular a la capçalera i una absidiola adossada al mur meridional D Ferran L’ermita és situada a uns cinquanta metres de la masia de Can Pedrerol de Baix, dins la mateixa finca, molt a prop de la riera de Rubí i de la seva confluència amb el riu Llobregat, al límit del terme municipal de Castellbisbal Es troba a una alçada de 50 m, gairebé la mateixa que el llit de la propera riera Mapa 36-16420 Situació 31TDG159903 S’hi accedeix per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que comunica Martorell i Rubí, just abans d’…

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…

Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia

Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans i…

Santuari marià que depengué històricament del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Segons una vella tradició és possible que es traslladessin a aquesta església les religioses de Bellpuig, un cop s’establí l’any 1240 la prohibició dels monestirs dobles premostratencs Caresmar dona notícia que l’any 1740 “ realizáronse en su derredor algunas excavaciones, y se hallaron multitud de restos sepulcrales no se encontraron inscripciones en ellos los cadáveres encerrados en sarcófagos, que no tuvieran grietas, halláronse en perfecto estado de conservacion, pero tan deleznables que al…

Aquesta església era la capella de l’antic castell de Castellmós, documentat per primera vegada el 956 Malgrat aquestes notícies tan reculades del lloc, no trobem esmentada directament aquesta església fins al 1348 Pocs anys més tard, el 1388, es trobava en mal estat La capella apareix esmentada en les visites pastorals del principi del segle XV a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca També durant el segle XVI és de nou documentada Al segle XVIII s’havia convertit en una ermita Actualment és completament desapareguda Probablement fou emplaçada a la muntanya anomenada de Sant Jaume, al…

Aquesta capella és documentada per primera vegada l’any 1258, al testament de Ferrer de Vacarisses, prevere Avui desapareguda, era edificada a la sortida del pont d’en Cabré, a la dreta del camí de les Ermites Constava d’una capella i tres habitacions, car servia com a hospital d’infecciosos, de rodamons i leproseria El càrrec d’ermità infermer era de provisió conjunta entre el Comú i el rector de Valls Al segle XVIII encara servia, en casos excepcionals, com a hospital d’infecciosos Actualment no en resta res de les construccions inicials L’indret on era bastida es coneix com l…