Situació
Castell roquer situat prop de l’ermita de Sant Blai, al sud-oest de la vila de Tivissa.
ECSA - J. Bolòs
Les restes de la fortificació són situades al sud-oest del poble de Tivissa, al cim d’una de les penyes que formen una cresta rocosa. La roca allargassada on s’alça la fortificació és situada a l’est de la gran creu que hi ha damunt de l’ermita de Sant Blai.
Mapa: 32-18 (471). Situació: 31TCF084451.
Des del carrer que passa per la part alta i meridional de Tivissa surt una pista que va cap a l’oest. A menys d’1 km, surt a mà esquerra una pista dreta, però en part encimentada, que porta a l’ermita de Sant Blai. Al costat de l’església neix un caminet que mena fins al peu de la penya del castell. L’accés fins al cim és una mica difícil. (JBM)
Història
Hom desconeix del tot la història d’aquesta fortificació. La tradició diu que fou un castell sarraí, cosa que no es pot pas descartar. Potser fou l’emplaçament primitiu del castell de Tivissa, que més tard es documenta al centre de la vila. Aquesta segona fortificació ha desaparegut. El lloc de Tivissa és esmentat per primera vegada l’any 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers. L’any 1174 Alfons el Cast concedí el castell de Tivissa, juntament amb d’altres de la rodalia, als Castellvell. Tivissa fou un dels nuclis principals de la baronia d’Entença i seguí les seves vicissituds. (CPO)
Castell
Planta del castell, a escala 1:400.
J. Bolòs
Al cim de la cresta rocosa, en un lloc força inaccessible, hi havia una fortificació. L’indret que ocupava tenia una longitud màxima d’uns 40 m. Aquesta llenca, que fa de carena, resta dividida en un nivell superior, amb una amplada de 3 m a 7 m, i un nivell inferior, a l’est, amb una amplada semblant.
Tot el conjunt fou en algun moment clos per unes muralles, fins i tot el sector occidental, defensat per un fort espadat. S’endevina l’existència de petites restes de murs paral·lels i a tocar del cingle de l’oest. Veiem un pany de mur, que fa de marge, a la cara est de la roca sobirana. També al costat del cingle de llevant hi havia una muralla, al llarg d’uns 25 m. Així mateix, a la part més baixa, s’alçaren diversos murs transversals.
A l’angle sud-est, en aquest nivell inferior, hi havia una cisterna; el seu interior és cobert amb un arrebossat de color rosat. Tenia una longitud d’uns 8,5 m i una amplada de més de 3 m.
Els murs conservats són fets amb pedres poc treballades, unides amb morter de calç i col·locades en filades poc o molt regulars. En alguns casos, però, només en veiem uns centímetres o bé, en d’altres casos, les parets que hom pot veure actualment són fruit de reconstruccions posteriors.
Datar aquesta fortificació és difícil. Hi ha la tradició que és un castell de l’època musulmana. És molt possible que aquesta tradició, en aquest cas, respongui a la realitat. Per la seva localització, podem pensar que és un castell de tradició antiga, que podia servir perfectament com a lloc de refugi de la població de la rodalia. Després de la conquesta cristiana és possible també que esdevingués un castell feudal. Amb el temps, però, a causa de la seva posició desavinent, acabà perdent la seva funció, en benefici de la fortificació que hi havia a Tivissa. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 506-513