Situació
Angle nord-est de l’església, on s’observa l’absis semicircular a la capçalera i una absidiola adossada al mur meridional.
D. Ferran
L’ermita és situada a uns cinquanta metres de la masia de Can Pedrerol de Baix, dins la mateixa finca, molt a prop de la riera de Rubí i de la seva confluència amb el riu Llobregat, al límit del terme municipal de Castellbisbal. Es troba a una alçada de 50 m, gairebé la mateixa que el llit de la propera riera.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDG159903.
S’hi accedeix per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que comunica Martorell i Rubí, just abans d’arribar al primer viaducte de l’enllaç de les autopistes A-7 i A-17. (DFG)
Història
En un document sense data del Libri antiquitatum de la catedral de Barcelona, però que pels personatges que hi intervenen podem situar entre els anys 1137 i 1160, hi trobem la primera referència documental de l’existència de l’ermita de Sant Quintí. El bisbe Arnau Ermengol, que havia succeït a Sant Oleguer en la seu barcelonina, es queixa de les moltes injúries que li ha fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi ha la venda, sense el seu consentiment, de la vil·la de Sant Quintí, que representa la pèrdua de la meitat dels drets que sobre aquesta vil·la li corresponien.
Bastant més enllà, el 1246, és novament documentada. (RVR)
Església
La capella és de planta rectangular, amb un absis semicircular a la capçalera i una absidiola de la mateixa forma, al costat, però al mur sud. L’orientació és est-oest.
Al mur oest hi ha la porta d’entrada, adovellada, amb un arc de mig punt doble i en degradació i llinda sota l’arc de descàrrega o timpà buit. Sobre la porta és situada una finestra de doble esqueixada, encara que exteriorment té un afegit que l’empetiteix. Coronant aquest mur i al centre mateix, s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls, refet amb maons a la part superior.
L’absis principal és més estret i baix que la resta de la nau i és cobert, igual que l’absidiola, amb independència del doble vessant de la nau principal.
L’absis lateral és llombard. Conserva sobre un alt sòcol l’arrencament de dues lesenes. La nau d’aquest absis del segle XI, era desplaçada una mica més a migdia, segons l’arrencada de les seves parets. Degué ser destruïda en una de les escomeses dels almoràvits del principi del segle XII. La capella degué ser reconstruïda en aquest segle. La volta de la nau és apuntada.
En alguns punts on manca l’arrebossat es pot apreciar un parament bastant regular, amb carreus a les obertures i als angles, i còdols i pedres escapçats a la resta del mur.
Tres finestres de doble esqueixada, situades al centre de l’absis, sobre la porta d’entrada, i al mur sud, al costat de l’absidiola, il·luminen l’interior de la capella.
La capella s’aixeca en terrenys d’una vil·la romana republicana —algunes àmfores es conserven a la masia i d’altres materials, al Museu Municipal de Molins de Rei—. En els murs és palès el reaprofitament de tègules com a material de construcció.
A la capella s’accedeix per un espai que probablement era el cementiri, exterior a l’església i adossat al mur oest.
La situació de la porta original d’entrada, la presència de faixes llombardes a l’absidiola i la forma lleugerament apuntada de la volta són alguns dels elements que permeten datar la reconstrucció de l’ermita al segle XII. (DFG-MPP)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 335
- Ballbé, 1988, pàgs. 9-12
- Pagès, 1990, pàgs. 285-292