Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
Els anèl·lids hirudinis
Els hirudinis són anèllids desproveïts de quetes, peculiars per la presència de dues ventoses, una a cada extrem del cos Interiorment, tenen la cavitat celomàtica reblerta de teixit connectiu i muscular, travessat per canals i llacunes que són un vestigi d’aquella cavitat Són hermafrodites i es reprodueixen sexualment i per fecundació interna Comprenen més de 300 espècies, la majoria de les quals aproximadament un 75% són d’aigua dolça Hom creu que aquest és el medi on evolucionaren, i que posteriorment passaren a ocupar el medi terrestre i el marí La majoria són de règim carnívor Morfologia…
Els ambients aigualosos
De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…
Estanya
Poble
Poble (716 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Sosa (Cinca) i del riu Guard (Noguera Ribagorçana), vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.
De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Sant Esteve Formà part de l’antic terme de Pilzà
aeroport de Barcelona

Exterior de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona
© AENA
Aeronàutica
Aeroport, el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat de Llobregat, entre els estanys de l’Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona.
De l’inici als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1913 s’hi havia iniciat l’ aeròdrom de la Volateria , prop de la zona del Remolar, i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya L’any 1918 la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoères inaugurà la ruta Tolosa-Casablanca amb escala a la Volateria El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport Desavinences amb els gestors de la Volateria portaren la companyia francesa a construir, l’any 1919, l’ Aeròdrom Latécoère en uns…
,
esparganiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les pandanals composta per plantes herbàcies de fulles llargues i estretes, de flors unisexuals, disposades en capítols globosos i de fruits secs indehiscents, que habiten en estanys, recs, etc, dins l’aigua o a les vores.
Comprèn únicament el gènere Sparganium
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals de l’Aglí al Ter (territori ruscínic)
Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…
Sant Josep de sa Talaia
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina