Resultats de la cerca

La seva labor com a editor dels poetes grecs clàssics és immensa, però consagrà el millor del seu talent i la seva energia a depurar el text d’Homer Tanmateix, sembla que ha estat escassa la seva influència sobre l’evolució posterior de l’obra homèrica, i és potser modernament que hom aprecia millor el valor de les seves esmenes, sobretot en el camp de l’eliminació de les interpolacions tardanes

Fou professor a les universitats de Marburg Hessen, Istanbul i Pennsilvània És autor de Mimesis 1946, història del realisme literari des d’Homer fins als nostres dies a través de l’anàlisi estilística dels texts, on demostra la unitat d’evolució de la literatura occidental i la seva configuració partint dels clàssics i del cristianisme medieval Ha publicat també alguns estudis sobre Dante i la literatura llatina medieval

L’esperança de vida als Països Catalans 1959-1982 AF/AHC L’evolució de la mortalitat als Països Catalans pot ser considerada com un exemple paradigmàtic del procés de fort descens que aquest fenomen demogràfic ha tingut al llarg del segle La població dels Països Catalans va passar de tenir, al començament de la centúria, una mortalitat alta en relació amb la dels països més avançats de l’Europa continental i nòrdica, a una situació que es podria qualificar de privilegiada dins del context europeu Entre els anys 1960 i 1981, l’esperança de vida dels homes va augmentar al voltant…

Definició L’ espondilitis anquilosant és una malaltia crònica caracteritzada per una inflamació en diverses articulacions, sobretot a la columna vertebral, i que amb el pas del temps limita la capacitat de moviment de les articulacions en què s’ha localitzat La denominació que rep procedeix del mot espòndil , que significa ‘vèrtebra’, amb el sufix -itis, que vol dir ‘inflamació’, i del terme anquilosi , que designa l’abolició del moviment articular, la conseqüència més evident en l’evolució d’aquesta malaltia Causes La causa de l’espondilitis anquilosant no és coneguda Hom…

Microscòpicament tenen un color blanquinós i una consistència tova la superfície de secció és homogènia Segons l’estructura hom en pot distingir diferents tipus fibrosarcoma , d’estructura fibrosa, mixosarcoma , d’estructura mucosa, hiposarcoma , caracteritzat per l’emmagatzematge de greixos en les seves cèllules miosarcoma , d’estructura muscular, i reticulosarcoma , d’estructura limforeticular La clínica és variable segons l’òrgan afectat mamella, os, intestí, úter, teixit adipós, etc i l’evolució és la dels tumors malignes

Gràcies al gran desenvolupament econòmic enregistrat des de la fi del segle XIX, l’evolució demogràfica ha estat ascendent l’any 1950 no arribava encara als 100000 h Principal nucli industrial del país ciment, cervesa, sucre, farineres i tabac, és també un centre administratiu i turístic Resta unida per ferrocarril amb Sud-àfrica, Eswatini i Zimbàbue És un important port exportador i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Eduardo Mondlane, fundada el 1962

Nasqué com a setmanari el 1886 i esdevingué diari el 1912 Durant la guerra civil de 1936-39, l’evolució desfavorable del conflicte i la installació a Barcelona del govern republicà provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegué des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939 Publicat a França amb intermitències durant el franquisme, reaparegué el 1977 com a revista a Madrid

El museu és situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987 Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi L'any 2011 canvià el nom amb que s'inaugurà, El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí, per l'actual

Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica

Fou deixebla de FPrévost i, des del seu debut a l’Opéra de París en Les Caractères de la Danse 1726, s’establí com la principal ballarina de l’època, juntament amb MSalles La seva importància en la renovació de la dansa i en l’evolució de la coreografia és palesa en el perfeccionament de l' entrechat i la cabriola, figures fins llavors reservades a dansaires masculins, així com en la simplificació de la indumentària