Resultats de la cerca
Es mostren 2117 resultats
Mike Nichols
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen alemany.
Nascut Michael Igor Peschkowsky, la seva família emigrà als Estats Units el 1939 Començà a estudiar medicina a la Universitat de Chicago, estudis que abandonà pel teatre El seu èxit als escenaris, de primer com a actor i més tard com a director, fou reconegut amb nou premis Tony entre el 1964 i el 2005, i el portà a Hollywood, on debutà amb la realització de Who's afraid of Virginia Woolf 1966 L’any següent obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Graduate , film simbòlic de tota una generació Altres films seus són Catch 22 1970, Carnal Knowledge 1971, Gilda Live 1980, Silkwood 1983,…
Kon Ichikawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka 1930, s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho La seva primera pellícula fou la història de titelles Musume Dojoji ‘Una noia al temple Dojo’, 1946, perduda arran de l’ocupació dels EUA Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants Sobresurten Pu-san ‘El senyor Pú’, 1953 Okuman Choja ‘El milionari’, 1954 Biruma no tategoto ‘L’arpa birmana’, 1956, guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de…
Joel Schumacher
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007 Town Creek ,…
Companyia Ínfima La Puça
Companyia de pallassos fundada el 1979 per Joan Joan Busquets i Portero
i Òscar Rodríguez (Barcelona 1956).
Del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat Barcelona 1957 El 1980 presentaren el primer espectacle Potti-Potti , el qual seguiren, entre d’altres, Pernassos 1983, Pasatruà 1989, Fes-te la Festa 1994, Els cavallers del nas vermell 1996 i Un cas com un cabàs 1999 Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya Picapuça 1986-88, Festes de Nadal 1988-89 i Puçastoc 1989-91 El 1992 treballaren per a TVE1, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis 1995-98 Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos…
Jean-Paul Belmondo

Jean-Paul Belmondo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida Borsalino 1970, de J Deray Le professionel 1981 i Joyeuses Pâques 1985, de G Lautner Itinéraire d’un enfant…
Carlo Lizzani
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Guionista amb Roberto Rossellini Germania anno zero , 1948 i Giuseppe De Santis Riso Amaro , 1949, de primer realitzà documentals sobre temes socials, dins una línia de compromís polític, que continuà encara en el llargmetratge Achtung, banditi 1951 El 1954 dirigí Cronache di poveri amanti , basada en la novella homònima de Pratolini, una de les produccions més importants del neorealisme italià, i que li valgué el Premi Internacional del Festival de Canes Dirigí també La muraglia cinese 1958, documental, Il gobbo 1960, Il processo di Verona 1963, Banditi a Milano 1968, Roma…
James Levine
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Debutà a deu anys com a pianista amb l’Orquestra Simfònica de Cincinnati i posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York El 1964 fou director assistent de George Szell a l’Orquestra de Cleveland El 1970 es presentà a l’Òpera de San Francisco amb Tosca , el mateix títol del seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York 1971 El 1976 debutà al Festival de Salzburg amb la reeixida posada en escena de La clemenza di Tito , i el 1982 dirigí per primera vegada al Festival de Bayreuth, al capdavant de Parsifal El 1976 fou nomenat director de l’Orquestra de…
,
Eurovisió
Xarxa de la Unió Europea de Radiodifusió dedicada a la retransmissió de programes de televisió.
Coordina la interconnexió de les diverses xarxes de televisions públiques europees i realitza programes propis Inicià les retransmissions el 1954 Cobreix tant les notícies com la cultura, els esports o l’entreteniment En aquest darrer apartat ha assolit una gran projecció el Festival de la Cançó d’Eurovisió , en el qual competeixen els diversos estats membres de la UER A banda de l’aspecte estrictament musical o artístic, el Festival ha estat sovint, per la seva repercussió mediàtica i les vinculacions amb els estats dels participants, l’aparador en el qual s’han…
Wilma Lipp
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de…
Gottfried von Einem
Música
Compositor austríac.
Fill d’un diplomàtic de l’ambaixada austríaca a Suïssa, la seva família es traslladà de Berna a Malente, al land de Slesvig-Holstein, el 1922 Allí inicià els seus estudis musicals i destacà en les improvisacions al piano Fou deixeble de B Blacher a Berlín entre el 1941 i el 1943, el qual exercí una forta influència sobre el jove Einem Gràcies a aquest compositor conegué la tradició musical i les tendències més innovadores del moment, des del classicisme mozartià fins a l’expressionisme d’A Schönberg passant pel jazz La música d’Einem representa la síntesi d’aquestes noves tendències i s’hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina